La promesa signada el 2024 per garantir el 50% de música en la llengua pròpia a les festes populars topa amb la realitat: la majoria de partits incompleixen l’acord, amb l’excepció de places com Manacor o sa Pobla.
La distància entre la signatura d’un document polític i la realitat d’un escenari de festa major sovint és insalvable. L’estiu de 2024, partits com el PI, Més per Mallorca, el PSOE i diverses formacions locals van subscriure un acord amb Joves de Mallorca per la Llengua. L’objectiu era clar i quantificable: garantir que, com a mínim, la meitat de la programació de les revetlles fos en la llengua pròpia. Un any després, l’entitat ha fet balanç i el resultat és una esmena a la totalitat de la gestió cultural municipal: s’ha constatat un incompliment generalitzat del pacte per garantir l’oci en català.
Paper mullat i inèrcia programadora
L’anàlisi realitzada per l’organització juvenil revela que la voluntat política es va diluir en el moment de contractar els artistes. Segons denuncia l’entitat, cap dels principals partits signants ha assolit els objectius en els termes establerts. La queixa no es basa només en una qüestió de percentatges, sinó en la nul·la intenció de canvi en certs consistoris. Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, es mostra contundent davant la deixadesa institucional: “Tenim pobles que varen firmar l’acord i a les revetlles d’aquest estiu no han duit cap artista en català, hi ha municipis que no han fet cap esforç”.
Aquesta mancança no és una qüestió estètica, sinó estructural. L’absència de l’idioma en els espais de distensió i festa envia un missatge implícit a les noves generacions: el català és per a l’aula o l’administració, però no per a la diversió. Per a l’entitat, l’equació és senzilla: “L’oci en català és clau per la normalització lingüística”, i els joves tenen el dret de gaudir de les festes en la llengua del territori.
L’excepció de Manacor i el Pla
Dins aquest panorama de compromisos incomplits, l’informe destaca excepcions que demostren que la paritat lingüística als escenaris és viable quan hi ha decisió política. Municipis com Manacor, sa Pobla, Búger o Sant Joan sí que han respectat l’acord. Aquestes localitats funcionen com a mirall per a la resta, evidenciant que l’oferta cultural en català existeix i té capacitat de convocatòria. Tanmateix, l’organització recorda que el pacte del 50% era només un “acord de mínims”, subratllant que la presència de la llengua hauria de ser la norma i no una quota a assolir amb dificultats.
Un catàleg per eliminar excuses
De cara a l’estiu de 2026, Joves de Mallorca per la Llengua vol passar de la denúncia a l’acció proactiva per evitar que es repeteixi la situació. L’estratègia implica desmuntar l’argumentari recurrent de la manca d’oferta. L’entitat ha anunciat la posada en marxa d’un procés participatiu per elaborar un catàleg exhaustiu d’artistes, grups i PDs que cantin o punxin en català.
Aquesta eina es posarà a disposició dels ajuntaments per facilitar la contractació i eliminar les barreres —reals o impostes— de desconeixement del mercat musical local. L’exigència per a la pròxima temporada de revetlles és un esforç definitiu per part dels partits per complir allò que van signar, transformant l’oci en català d’una reivindicació constant a una realitat normalitzada a les places de Mallorca.
