El poeta Ricard Martínez Pinyol presentarà el seu darrer llibre El capbussador el dimecres 10 de desembre a les 19 h a la Casa Blai Bonet de Santanyí, en el marc del cicle “D’on venen els versos” de la Fundació Mallorca Literària. El recital se centrarà en aquesta nova obra, publicada el 2023 per laBreu edicions, i en Arrels d’aire (2020), volum que recull tota la seva trajectòria poètica fins aquell moment.
Una trajectòria vinculada a Mallorca i al gravat
Nascut a Tortosa l’any 1959, Martínez Pinyol és llicenciat en Filologia Catalana i Belles Arts. Viu a Mallorca des del 1991, on va fundar el taller de gravat Torculari a Palma. Ha compaginat la producció artística amb la docència com a professor de dibuix a l’Institut Damià Huguet de Campos. La seva activitat com a gravador l’ha portat a col·laborar amb nombrosos artistes vinculats a l’illa.
El paisatge com a eix poètic
El capbussador manté una de les constants temàtiques de la seva obra: l’aigua i la seva capacitat de transformació. El llibre aprofundeix en la relació entre la memòria, l’oblit i l’acte creatiu, a través d’una imatge central inspirada en un fresc grec trobat a Paestum —conegut com la Tomba del Capbussador—, on un jove es llança de cap a la mar des d’unes columnes. Aquesta acció, segons el poeta, simbolitza l’impuls necessari per travessar l’existència i afrontar la mort.
Amb poemes en prosa i en vers, El capbussador estableix un paral·lelisme entre el moviment fluid del nedador i la tasca del poeta que escriu. El llibre reprèn, així, la idea del salt com a metàfora de la creació i la vivència poètica.
Arrels d’un recorregut poètic
L’obra Arrels d’aire, publicada el 2020, reuneix la seva producció entre 1996 i 2020. Inclou llibres com Interval (1996), Les aigües secretes (1996), Abelles i oblit (2006), La verdor i l’absent (2008), La inspiració i el cadàver (2011, Premi Mallorca de Poesia), Anyil (2016) i Érem tan fràgils (2020). El volum fa una revisió dels llibres ja publicats i n’elimina alguns poemes, oferint-los en una nova versió.
L’any 2023 va rebre el Premi Senyoriu d’Ausiàs March pel llibre Els ulls fecunds, publicat el mateix any.
Un poeta vinculat a una geografia i una estètica
La poesia de Ricard Martínez Pinyol s’inscriu dins una generació de poetes ebrencs, coneguda amb el nom de “Lo parnasso tortosí”. Aquest corrent, amb noms com Zoraida Burgos, Josep Ramon Roig, Albert Roig o Andreu Subirats, es caracteritza per la centralitat del paisatge com a element poètic. En el cas de Martínez Pinyol, el paisatge esdevé una pantalla on projectar-se, sovint en un gest que el vincula a la tradició del haiku japonès, tot i que mantenint-hi la presència del subjecte.
Segons el pròleg de Joan Todó a Arrels d’aire, els poemes de Martínez Pinyol es basen en “la concreció d’una mirada, en absència d’aquesta mirada”. És a dir, que el que es representa no és només el paisatge, sinó la manera de mirar-lo.
Una mirada sobre el temps i la creació
Amb El capbussador, Martínez Pinyol torna a posar al centre la qüestió de l’existència, l’amor i el coratge. El poema central que inspira el títol del llibre —la imatge del jove llançant-se a la mar— actua com una metàfora de l’acte poètic i vital. El salt, congelat en el temps pel fresc de Paestum, troba la seva correspondència en l’escriptura com a forma d’enfrontar-se a la finitud i de fixar, en paraules, l’instant.
Amb aquest nou recital a Santanyí, el poeta reprèn el contacte amb el públic lector a Mallorca, on viu des de fa més de tres dècades. El cicle “D’on venen els versos”, impulsat per la Casa Blai Bonet, acull així una nova sessió dedicada a una veu consolidada dins la poesia catalana contemporània.
