La celebració de la Setmana Santa 2026 a Manacor es consolida com un exercici de memòria col·lectiva que desborda l’àmbit estrictament religiós per endinsar-se en l’etnografia i el patrimoni immaterial. Enguany, el cicle festiu s’alinea amb el principi de la primavera, vinculant la renovació de la natura amb la transmissió d’uns costums que defineixen la identitat del llevant mallorquí. Des de les marxes fúnebres que tallen el silenci dels carrers fins al retorn de les veus dels Salers, Manacor es transforma en un escenari on cada gest respon a una herència centenària.
El calendari de la fe i el silenci
El programa d’actes s’inicia formalment el dissabte 21 de març amb la Missa de Confraries a Crist Rei, però és el Dissabte del Ram (28 de març) quan l’activitat es trasllada a l’espai públic amb l’acte inaugural a l’església dels Dolors. Aquest esdeveniment inclou l’exposició d’estendards de totes les confraries i el sermó de Tomeu Adrover Riera.
Les processons marquen el ritme emocional de la setmana. El Diumenge del Ram, la processó de Crist Rei recorrerà els carrers de l’Àngel i de la Verònica a partir de les 20.30 h. El Dimarts Sant (31 de març), el protagonisme serà per a la Processó del Silenci i la Pregària, que partirà del convent de Sant Vicenç Ferrer a les 21.00 h, acompanyada pel cor Ars Antiqua.
Els moments àlgids arriben amb la Processó de la Sang (Dijous Sant) i la del Sant Enterrament (Divendres Sant), ambdues a les 21.30 h amb inici a la parròquia dels Dolors. En aquesta darrera, els membres de la Confraria del Sant Crist de la Fe seran els encarregats de portar el Sant Crist de Manacor, un moment d’alt contingut simbòlic on el so de la “Rival” anuncia l’arribada del sepulcre.
Simbolisme i identitat: la Confraria del Sant Crist de la Fe
Dins el complex trencaclosques de les confraries manacorines (com l’Agrupació de Centurions, els Natzarens o la del Calvari), la del Sant Crist de la Fe manté un vincle estret amb la barriada de Fartàritx. Els seus confrares vesteixen túnica gris platejat amb botons i faixa morada, a conjunt amb la capa i la caperutxa.
El seu pas, “La Llançada”, confeccionat a Olot amb una base de fusta tallada a Manacor per Mateu Perelló i Josep Tomàs, destaca per la seva singularitat tècnica: es maneja mitjançant un volant. Aquesta confraria no només participa en el cicle pasqual, sinó que custodia la imatge del patró de la barriada, datada de 1860, que es venera durant tot l’any al carrer de la Creu.
La sonoritat de la Pasqua: dels Goigs a les Sales
La transició del dol a l’alegria es materialitza a través de la música. El Dia de Pasqua (5 d’abril), la processó de l’Encontre a sa Bassa esdevé el punt de trobada de tota la comunitat. Entre angelets i campinorats, la Banda de Música de Manacor anuncia la resurrecció.
És en aquest moment quan apareixen els Salers de Manacor. Identificats pel seu estendard groc, aquest grup recupera des de 2017 una tradició que Bàrbara Duran documenta com una evolució dels Goigs medievals. Les “Sales” són cançons alegres que antigament servien per captar viandes (panades o ous) i que avui representen la pervivència de la llengua i la música popular. Els Salers cantaran davant el portal de l’església, el Convent i fins i tot davant cases particulars, tancant el cicle al monestir de les Benedictines.
Patrimoni gastronòmic i vida domèstica
Paral·lelament a la litúrgia de carrer, la Setmana Santa a Manacor té un component domèstic fonamental. El programa destaca el valor de les “fornades” familiars: l’elaboració de panades, rubiols de brossat o cabell d’àngel i la preparació de la freixura. Aquests aromes i sabors, que culminen en el berenar col·lectiu del dia de la Berena, són entesos com una forma de resistència cultural que manté viu el llegat gastronòmic immaterial de generació en generació.
