El cineasta Andrés Duque presenta The King is Dead, una pel·lícula breu però carregada de referències literàries i teatrals, amb l’actor i escenògraf nord-americà Robert Wilson al centre de l’acció. L’obra, estrenada el 24 d’abril de 2025 a la plataforma CaixaForum+, es construeix com un tríptic que explora la figura del poder a través de l’absurd, amb textos de Gogol, Jarry i Beckett com a eixos vertebradors.
El projecte parteix d’una anècdota de la infància de Wilson, que de petit va dir a la seva mestra que volia ser el rei d’Espanya. Aquesta confessió serveix de fil conductor per articular tres seqüències cinematogràfiques que aborden la figura del rei des de la dislocació, la sàtira i el silenci.
Una adaptació teatral a Palma com a punt d’inflexió
L’origen de la pel·lícula es remunta a l’any 2022, quan la comissària i historiadora de l’art Imma Prieto va convidar Robert Wilson a adaptar Ubú rei al Museu Es Baluard de Palma, dins el marc de l’exposició Personae: màscares contra la barbàrie. Aquella proposta es va inspirar tant en la versió original d’Alfred Jarry com en la relectura escènica Mori el Merma, realitzada per Joan Miró i la companyia La Claca als anys 70.
Duque va aprofitar aquesta col·laboració per enregistrar els assajos d’Ubú, demanar a Wilson que interpretés el Diari d’un boig de Gogol davant la càmera, i tancar el conjunt amb una escena silenciosa en homenatge a Beckett. L’objectiu no era reconstruir una narrativa convencional, sinó generar un espai on el llenguatge cinematogràfic i el teatral entrassin en diàleg.
Minimalisme visual i ritmes lents per a una reflexió sobre el poder
Rodada en tres plans seqüència, la pel·lícula busca connectar amb l’herència del cinema conceptual i performatiu de mitjan segle XX, amb referents com Jean-Marie Straub, Danièle Huillet o Sally Potter. En paraules del director, la voluntat és visibilitzar “tres reis absurds”, cadascun vinculat a un estil i una obra literària que interpel·len el concepte de sobirania des de l’absurd i el desencant.
El film combina la lectura dramatitzada, la posada en escena escènica i el gest silenciós. A l’última seqüència, Wilson apareix assegut en una gandula dissenyada per Charles i Ray Eames, envoltat de silenci. L’única paraula que trenca la quietud és “more”.
Una trajectòria centrada en personatges fora de norma
Amb The King is Dead, Andrés Duque afegeix una nova peça a una filmografia marcada per l’interès pels marges i les figures desplaçades. Nascut a Caracas l’any 1972, Duque ha abordat en anteriors projectes artistes com Iván Zulueta, el pianista Oleg Karavaychuk o joves immigrants marroquins a Catalunya. El seu estil combina assaig, documental i experimentació formal, amb presència habitual en festivals i museus internacionals.
En aquest nou treball, Duque explora com la noció de poder pot ser interrogada des de l’absència de sentit, el joc i la paradoxa. Segons ell mateix, l’absurd s’ha tornat tan quotidià que ja no sorprèn, però pot continuar sent una eina per mirar el món amb distància crítica.
The King is Dead està disponible per a visionat en línia a través de la plataforma CaixaForum+.
