Rossini tanca el cicle al Conservatori amb la “Petite Messe Solennelle”
El dilluns 26 de maig de 2025, el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears acollirà la interpretació de la “Petite Messe Solennelle”, última obra composta per Gioachino Rossini. L’actuació anirà a càrrec de la Fundació Studium Aureum, sota la direcció de Carles Ponseti Verdaguer. ENTRADES.
L’obra de comiat d’un compositor retirat
Gioachino Rossini, reconegut internacionalment per les seves òperes, va decidir deixar la composició el 1829, quan només tenia trenta-set anys. Tot i el seu retir, el 1863 va reprendre l’activitat per completar una missa que ell mateix va qualificar irònicament com a “pobra i insignificant”. La va titular Petite Messe Solennelle i la va concebre per a quatre solistes, cor, dos pianos i harmònium. Aquesta peça s’ha mantingut com una mostra del seu mestratge musical en plena maduresa.
En una nota escrita a la partitura original, Rossini es dirigia a Déu per presentar-li l’obra amb un to reflexiu: “El que jo acab de fer és música sagrada o és música celestial? Tu saps bé que jo he nascut per a l’òpera bufa. Un poc de ciència, un poc de cor, això és tot.”
La versió fidel als manuscrits
La Fundació Studium Aureum oferirà una versió basada en els manuscrits originals. El concert reunirà una formació vocal integrada per Violeta Alarcón (soprano), Marta Infante (mezzo-soprano), Antonio Aragón (tenor) i Jorge Tello (baix). La part instrumental anirà a càrrec dels pianistes Noemí Dalmau i Jesús López, i d’Onofre Morey a l’harmònium. El Cor Studium completarà l’estructura vocal de l’obra.
L’esdeveniment tindrà lloc a les 20.30 h i forma part de les activitats impulsades per Studium Aureum, entitat que impulsa projectes relacionats amb la música clàssica i el patrimoni musical.
Un Rossini diferent per al públic actual
La “Petite Messe Solennelle” mostra una faceta menys coneguda de Rossini, habitualment vinculat a l’òpera bufa. Aquesta peça s’allunya dels escenaris teatrals i s’acosta a la música sacra des d’un llenguatge propi, amb recursos harmònics i expressius que sintetitzen el recorregut artístic del compositor italià.
Malgrat la seva ironia final, el text manuscrit evidencia una intenció clara de deixar un testimoni artístic perdurable. Aquesta missa, lluny d’afirmacions grandiloqüents, ha estat estudiada i interpretada arreu com una de les seves creacions més significatives del període final.
L’obra arriba ara al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears en una versió que conserva l’essència de l’original i que permet aproximar-se a la mirada tardana d’un dels grans noms del romanticisme europeu.
