Rossy de Palma ha tornat a l’escenari del Teatro Cervantes, el mateix lloc on va presentar la primera edició del Festival de Málaga, per recollir el Premio Málaga-SUR. Aquest guardó no només reconeix una trajectòria cinematogràfica internacionalment consolidada, sinó que ha servit d’altaveu per a una de les veus més autòctones i singulars de la cultura balear i europea. L’actriu, lluny de limitar-se a l’agraïment institucional, ha aprofitat la gala per llançar una anàlisi crítica sobre el consum cultural contemporani i la pèrdua d’atenció en l’era del “scroll” infinit.
L’actriu que va veure néixer el certamen
La vinculació de Rossy de Palma amb el festival no és circumstancial. Durant el seu discurs d’acceptació, l’actriu ha recordat amb nostàlgia la seva participació en la gènesi d’aquest esdeveniment, destacant com ha vist créixer la cita cinematogràfica fins a convertir-se en un referent de la indústria audiovisual en espanyol. Aquesta perspectiva històrica atorga al premi una dimensió de cercle tancat, situant la intèrpret mallorquina com una figura fundacional i, alhora, plenament vigent.
La gala, conduïda per Mabel Lozano, ha posat l’accent en la versatilitat de De Palma. Més enllà del cinema, la seva influència en la moda, el teatre i el disseny s’ha descrit com una constant recerca de l’expressió pròpia. Carmen Machi i Blanca Portillo, companyes de professió, han subratllat precisament aquesta capacitat de l’actriu per “fer tremolar el terra” amb una energia que qualifiquen d’arrolladora i generosa, allunyada dels estereotips de la indústria.
Una crítica frontal al consum digital compulsiu
Un dels moments més analítics de la jornada ha tingut lloc fora de l’escenari principal, on Rossy de Palma ha reflexionat sobre el comportament del públic actual a les xarxes socials. Amb un to directe, l’actriu ha demanat als usuaris que deixin de fer “scroll” i que recuperin la capacitat de concentració. “Si veieu una pel·lícula, mireu-la sencera; no agafeu el mòbil a la meitat”, ha sentenciat, denunciant el “dèficit d’atenció molt gran” que pateix la societat hiperconnectada.
Aquesta crítica a la fragmentació de l’experiència estètica defineix la posició de De Palma com una defensora del cinema com a espai de pausa i reflexió. Tot i reconèixer-se ella mateixa com a part d’aquesta dinàmica digital, ha fet una crida a la responsabilitat de l’espectador per preservar la integritat de les obres artístiques davant la pulsió de la immediatesa.
La democratització de l’art segons De Palma
La darrera tesi defensada per l’actriu en rebre el Premio Málaga-SUR ha estat la de la creativitat quotidiana. Per a Rossy de Palma, l’etiqueta d'”artista” no hauria de ser un privilegi exclusiu dels qui trepitgen catifes vermelles. “Un biznaguero és un artista, un espetero també ho és”, ha afirmat, elevant els oficis tradicionals i la cura en el treball diari a la categoria de creació poètica.
Aquesta visió horitzontal de la cultura, sumada a la intervenció de la seva filla, Luna Lione —qui ha destacat la independència de la seva mare i la seva filosofia de “demanar perdó abans que permís”—, dibuixa el perfil d’una dona que ha construït la seva carrera des de la dissidència estètica. El reconeixement a Málaga, per tant, s’entén no només com un premi a una filmografia, sinó com una validació de l’autonomia artística en un mercat cada cop més homogeneïtzat.
