Davant d’un públic entregat i entusiasta, Rozalén va oferir ahir a l’Auditòrium de Palma un concert que la mateixa artista va qualificar com un dels més especials de la seva carrera. Acompanyada per la seva banda, la cantautora d’Albacete va posar el punt final a El Abrazo , la gira que des del maig de l’any passat l’ha portada a recórrer escenaris d’Espanya, Llatinoamèrica i Europa. En una de les nits més fosques i lúgubres de l’any, la intèrpret va aconseguir que el públic s’aixequés dels seients i ballés sense descans al ritme d’algunes de les seves cançons més emblemàtiques, com Sácame la pena o Girasoles .
Un crit de llum en una nit fosca
L’artista es va mostrar emocionada en diverses ocasions, mostrant així la forta connexió que manté amb el seu públic. Veïna de Letur, el primer poble que va colpejar la DANA, no va dubtar a dedicar unes paraules de suport als afectats, demanant solidaritat i empatia davant les difícils circumstàncies que travessen els seus veïns. El seu missatge, sincer i proper, va ser rebut amb un llarg aplaudiment que va omplir l’auditori d’emoció i esperança.
Quan un gest parla més que mil paraules
L’albacetenca ha destacat des dels seus inicis pel seu gran compromís social i per no evitar mai escriure sobre el que passa al món, sense cap tipus de censura. Acabant el concert, Rozalén va col·locar una kufiya al peu de micro, símbol de solidaritat amb el poble palestí. De seguida, un crit espontani de “Palestina lliure!” va sorgir entre el públic i va convertir l’auditori en una sola veu d’aplaudiments, un moment carregat d’emoció que va commoure l’artista. Un petit gest que va aconseguir marcar la diferència.
Cantar per recordar d’on venim
Rozalén sempre aconsegueix generar un vincle entre les seves cançons i les seves arrels, sentint-se així orgullosa d’allà d’on és. La cantant, que porta sempre els seus orígens per bandera, aconsegueix despertar en el seu públic aquells records que semblava que vivien en un racó adormit de la memòria, retornant-los l’emoció i la sensibilitat. Amb Es Albacete va aconseguir apropar el seu públic mallorquí a la seva terra, fent-los sentir partícips de la seva infància i de la seva nostàlgia.
Un refugi sonor
Una cançó tan sentimental i autèntica com La Cara Amable del Mundo no podia faltar en una vetllada tan especial. Una peça que combina la tendresa i la nostàlgia amb l’anàlisi i la introspecció que l’artista va escriure pensant en el seu nebot. Una pura invitació a reflexionar sobre com vivim i els valors que rebran les noves generacions. El seu pare, que va morir de manera sobtada fa uns tres anys, també va ser present en aquesta nit tan única i memorable. El dol és una etapa inevitable i profundament humana, i Rozalén, amb una cançó tan íntima com Todo lo que amaste , va abraçar amb el seu tema a aquells que travessen aquest procés tan dolorós com transformador, deixant escapar alguna llàgrima.
Un final amb nous horitzons
El mític tema Flying Free va posar el punt final a una nit plena de sensibilitat, records i enyorança… L’artista juntament amb la seva banda i Beatriz Romero, la seva intèrpret de llengua de signes, va sortir a l’escenari a gaudir, a veure les cares del seu públic mentre s’acomiadava per començar el seu nou projecte, el seu descans després de molt de temps sense aturar. El concert va servir com a tancament d’una etapa i preludi d’un nou camí per a l’artista.
