“Mala herba sempre creix” (Guspira 2026) és més que un títol; és una declaració de guerra pacífica des de la perifèria. El pròxim 26 de febrer, el panorama musical illenc trontollarà amb l’arribada del nou treball de Rudymentari. Seiem amb ell per desgranar un disc que neix de l’asfalt i de la terra, un refugi de ritmes jamaicans i consciència crítica que promet no deixar ningú indiferent.
En un món que corre massa pressa, on la música sembla caducar abans d’arribar a les orelles, apareix una figura que demana calma, pes i arrels. Rudymentari no és només un pseudònim; és una filosofia de vida que beu de la tradició menorquina i de la rebel·lia de Kingston. Ens trobem davant un artista que fuig de l’ego per refugiar-se en el col·lectiu, algú que entén que la música és una eina per donar veu a les “males herbes” que la societat intenta trepitjar.
Un missatge de resistència davant la domesticació
El punt de partida és clar. El nou disc, Mala herba sempre creix, és una metàfora visual i política de tot el que representa el seu projecte. “M’agrada dir que el títol del disc és un missatge d’esperança i també de resistència, no? Literalment, sona a aquestes males herbes que a vegades s’intenten domesticar o donen per mortes i que poden ressorgir. Que no moren.”
Quan li demanes si ell mateix es considera una d’aquestes herbes indomables, la seva resposta fuig de qualsevol temptació de protagonisme individual. La mirada sempre és compartida. “Sí, a veure, jo crec que no, no? Vull dir, ens hi puguem considerar, però no. No ens agrada massa xerrar en primera persona o d’egos, sinó sempre pensar en col·lectiu.”
“Sincerament, quan sortíem, fent música per il·lusió, perquè és lo que t’agrada i tens clar lo que vols dir, no sabiem quina rebuda tindria… i ostres, ben sorpresos estem.”
– Rudymentari
Del punk a l’arrel jamaicana: la recerca del ritme pesat
L’evolució musical de Rudymentari és un viatge d’anada i tornada. Des de la contundència del punk i el rock de la seva adolescència, fins a trobar el seu lloc en els ritmes pausats però profunds del reggae i l’ska. “Em va captivar açò des de ben jove i adolescent, jo venia d’escoltar música més punk, rock i música que diguem més dura. I després des d’influències de l’ska, de músiques on fusionaven estils culturals, vaig arribar a l’ska tradicional, i més tard, d’interessos més per les arrels, i òbviament acabes al reggae. Crec que són gèneres que sempre s’han vinculat amb reivindicació o amb protesta, o amb una cultura molt forta d’identitat, d’arrels, de cada ubicació d’on surt aquesta música.”
Aquesta elecció no és estètica, sinó funcional. El reggae es converteix en el vehicle perfecte per transmetre un missatge que necessita ser paït amb temps. “Va anar asseient-se com un ritme de reflexió, i que et pot acompanyar en es dia a dia. Escriure sobre aquests ritmes acompanya molt per poder transmetre coses amb un pes, sigui més polític o no, però sobretot de reflexió i que pugui arribar a la gent.”
El cantautor de dos acords en un món de bandes
Tot i que el reggae se sol associar a grans formacions, Rudymentari reivindica l’essència nua de les cançons, traçant un paral·lelisme amb la tradició de la cançó d’autor catalana, però passat pel sedàs de la síncope jamaicana. “Històricament, t’agrada associar més a aquesta profunditat a la música de cantautor, i no amb bandes més de rock o de gèneres més explícits. Aquesta composició íntima d’un, sigui amb guitarra o amb un teclat o amb el que sigui… crec que amb dos acords, com és el que és fonamental del reggae, es podria fer tot amb una guitarra i una veu, com més cantautor.”
Menorca: la veu contra la turistificació i l’oblit
No es pot entendre la seva música sense la seva terra. Menorca, l’illa idíl·lica per a uns, és el camp de batalla social per a Rudymentari. Temes com l’especulació immobiliària o la turistificació salvatge bateguen a les seves lletres, i la resposta de la gent ha estat una sorpresa gratificant. “Tenim sa sort de que la gent entén aquests missatges o li arriben. I així mos ho fan saber en agraïments, o en els concerts quan acaben, inclús de donar les gràcies per donar veu… i nosaltres no som ningú, no? Però que hi hagi algú a Menorca que vulgui apostar per donar veu a totes aquestes temàtiques o problemàtiques illenques… bueno, pues hi ha gran part des sector que ho agraeix, perquè al final és una altra veu. Sincerament, quan sortíem, fent música per il·lusió, perquè és lo que t’agrada i tens clar lo que vols dir, no sabiem quina rebuda tindria… i ostres, ben sorpresos estem.”
Tot i l’èxit, l’artista no creu que l’illa se li hagi quedat petita. Per a ell, la música amb missatge polititzat té els seus propis camins, més enllà dels circuits comercials banals. “Sabem que fem música amb una intencionalitat, i polititzada. Tenim la sort que al final també tenim aquesta mirada des de les altres illes, i també de Catalunya. Gent que ens diu de Lleida o de Girona, record molt açò, de gent que ens venia i recalcava la cançó de ‘Terra’, o que xerren amb nosaltres amb el nostre accent i es un punt que volem sempre representar i donar-li força. La gent tot i no ser illenca també s’hi sent representada amb tots aquests valors.”
“Crema i Ensaïmada”: L’artesania de la identitat
Dins de Mala herba sempre creix, hi ha una peça que destaca pel seu valor simbòlic i emocional: el mestissatge amb el Sound System a “Crema i Ensaïmada”. Un homenatge a la tradició i a la saviesa dels qui ens van precedir. “Es vincle nostre i s’estima que tenim en comú és precisament el d’entendre la música des de la identitat, o que passi per les nostres arrels. Amb aquesta cançó volem xerrar un poc d’artesania, d’unes arrels més pròximes, i em va sortir s’idea de ‘Crema Catalana i Ensaïmada… mestre suprema’. Anàvem fent petits gestos a coses més artesanals o el respecte a les generacions que diguem majors que nosaltres i des d’on ve la saviesa i aquesta riquesa que ens transmeten. Parla des de les nostres arrels, d’aquesta identitat o valors.”
“M’agradaria pensar que som una alternativa musical, com a jo m’agrada trobar d’altres, dins de totes aquestes tendències actuals i gran majoria de ritmes similars que podem estar ja un poc farts d’ells i poder trobar l’alternativa on tindre un refugi.”
– Rudymentari
Un refugi davant les tendències buides
Amb la vista posada en el 26 de febrer, Rudymentari no amaga quines són les seves expectatives. No busca el hit del moment, sinó construir un espai de resistència sonora. “M’agradaria que la gent notés aquesta intenció que tenim de tornar un poc més estilísticament a la puresa o a les roots, a aquests gèneres més respectats per nosaltres a dins de la música jamaicana. M’agradaria pensar que som una alternativa musical, com a jo m’agrada trobar d’altres, dins de totes aquestes tendències actuals i gran majoria de ritmes similars que podem estar ja un poc farts d’ells i poder trobar l’alternativa on tindre un refugi.”
Aquesta voluntat de ser “alternativa” neix de l’efervescència cultural que viu Menorca actualment, una realitat que l’artista celebra citant referents que van obrir camí com Cris Juanico o Ja t’ho diré. “La petjada que van deixar allà… i la gran quantitat de projectes que hi ha avui en dia a Menorca, a vegades ho penses i per com n’és de petita, la quantitat que hi ha ara mateix… veient que històricament semblava que costava que sortissin projectes d’allà, perquè estàs aïllat… la gent s’ha animat molt, i crec que hi ha ara mateix una qualitat a l’illa increïble.”
L’ànima del nom: Per què Rudymentari?
Darrere el nom artístic s’amaga la història d’en Guillem, un jove de poble que no vol perdre mai el contacte amb la terra ni amb la humilitat dels seus orígens. “No és fàcil trobar un nom que saps que t’acompanyarà. M’agrada cada vegada més perquè la gent entén que al final és un projecte que jugam a n’es nostre ritme. Un projecte humil, sense pretensions de abanderar res, ni de convertir-nos en persones que no som. Som gent de poble i gent que ens estimam ca nostra i poc més. Les pretensions ja cauen quan un projecte té un adjectiu tan bàsic com és ‘rudimentari’. També per part d’on venc, del camp, de les meves arrels de família. I també un poc d’aquesta ‘Y’ enmig, un gest cap el moviment Rudy, l’escena jamaicana dels rude boy… però sobretot la força la té òbviament l’adjectiu.”
El futur: Vinils, digital i energia renovada
El llançament serà inicialment digital, tot i que el vinil arribarà com un objecte de culte per a aquells que encara valoren el format físic i l’estima per l’obra completa. “Sortirà digital, només, desde l’inici. I sí que volem acabar planxant en vinil. Sempre, per ritmes de no arribar, es fa difícil tenir el vinil els mateixos dies de sortida. Per a qui li agrada acabarà sortint més tard. Esperem que amb una llarga empenta, trobant noves maneres de poder fer música més en comú amb la banda, hagi tocat peces que crec que donaran força perquè hi hagi Rudymentari per una bona temporada. Açò esperam.”
Amb quatre presentacions ja a l’agenda i el 2026 acabat d’estrenar, Rudymentari es prepara per demostrar que, efectivament, la mala herba no només creix, sinó que és més necessària que mai en un jardí massa ben podat.
