Mallorcabydesign proposa rutes d’arquitectura per Palma i altres indrets de Mallorca a través del seu perfil d’Instagram. El projecte mostra edificis singulars, carrers i barris de l’illa amb l’objectiu d’explorar l’arquitectura i el disseny, i fer-ne difusió.
El perfil d’Instagram Mallorcabydesign centra la seva activitat en la difusió d’edificis i recorreguts arquitectònics per diferents indrets de l’illa. Ho fa amb fotografies, descripcions i apunts contextuals, sovint agrupats per barris, per arquitectes o per tipologies constructives. La iniciativa no només mostra edificis nous i antics, sinó que també convida a conèixer la història del disseny i l’evolució urbanística de Mallorca a través de l’observació directa de l’espai construït.
Una de les rutes destacades és la dedicada al barri d’El Terreno, a Palma, una zona amb pendents i una gran diversitat d’edificacions que s’estén entre el Passeig Marítim i el bosc de Bellver. El recorregut comença a la fleca Can Pa, projectada per Jasper Morrison el 2024 amb rajoles de l’empresa Huguet i gestionada per la Fundació Esment. A pocs metres, la Plaça Gomila exemplifica una reforma urbanística amb edificis de colors vius signats pels despatxos GRAS Reynés i MVRDV.
El recorregut pel barri continua amb edificis d’èpoques diverses, com l’edifici de Carrer de Bellver 5 (1975), d’estètica modular; o la Villa Schembri, construïda a principi del segle XX per Gaspar Bennàzar i actualment reconvertida en escola. Altres punts inclouen una casa amb rajoles blaves al Carrer de Leo, el Hostal Corona (1910, també de Bennàzar), en venda i tancat, o l’hotel Can Quetglas, de Francesc Roca (1908), que conserva elements originals. La ruta es tanca amb edificis residencials com els Apartamentos Lux (1959, Luis Gutiérrez Soto) o l’immoble de Joan Miró 36, construït el 1978 amb un disseny pensat per oferir vistes al mar.
Una altra sèrie del perfil posa el focus en l’obra mallorquina de Antonio Lamela (1926-2017), arquitecte madrileny considerat pioner per l’ús de tecnologies constructives innovadores com l’aire condicionat, els sistemes de recollida de residus o el formigó preparat. Lamela va intervenir en diversos punts de l’illa, especialment a la badia de Palma. El perfil destaca edificis com el Torremar (1962), amb habitatges i locals al Passeig Marítim; Roca Marina (1961-64), un conjunt de cinc torres a Cas Català; o l’edifici Minaco (1970), a les Avingudes, conegut per una façana que oculta les finestres segons l’angle de visió.
També formen part d’aquesta recopilació l’edifici Zodiac (1965, a Illetes), La Caleta (1962, al Passeig Marítim), Los Cipreses (1968, a la Bonanova) i el bloc Son Matías (1967, a Palmanova), anunciat com una “llar de luxe vora la platja”.
El perfil de Mallorcabydesign també proposa una passejada arquitectònica pel Passeig de Mallorca, a Palma, que s’estén sobre l’antic traçat de les muralles i inclou un canal que travessa la ciutat. El recorregut comença a la part alta amb edificis com Casa Llofriu (1933, Francesc Roca i Simó), l’edifici Salvà (1939-42, Francisco Casas) o la construcció de Paseo Mallorca 15, obra del despatx Ohlab, acabada el 2022 amb criteris de sostenibilitat (Passivhaus). Altres punts inclouen el Teatre Municipal Catalina Valls (1963-65, Manuel Casanella Domènech), un edifici amb relleus escultòrics signats per Luiz Parra Torres i el museu Es Baluard, que actua com a punt d’inflexió per iniciar el retorn pel costat est del passeig.
En aquest tram final es poden veure exemples de tipografia urbana i edificis com el de l’Última Hora (1962-67, Josep Alcocer) o un bloc d’habitatges al Carrer Rubén Darío 12 (1983, Antonio Llabres).
Les rutes i apunts compartits per Mallorcabydesign es presenten com una invitació a redescobrir l’entorn construït a partir de la mirada arquitectònica. El perfil manté un to obert i col·laboratiu, i sovint inclou suggeriments o comentaris que enriqueixen els continguts. L’activitat posa en relleu el valor documental i educatiu de l’arquitectura quotidiana, així com la importància d’observar amb atenció el teixit urbà que configura els espais de vida a l’illa.
