El clàssic d’Edmond Rostand torna als escenaris mallorquins, però aquesta vegada ho fa despullat d’artificis i vestit amb la intimitat de la proximitat. Després d’una estrena exitosa al Teatre Principal, la companyia La Impaciència trasllada el seu Cyrano al Teatre del Mar del 6 al 8 de febrer. En una entrevista per a UEP! Mallorca, el dramaturg i actor Salvador Oliva ens obre les portes d’aquest muntatge, revelant els secrets d’una adaptació que neix de l’amistat, la reivindicació de la paraula i, sobretot, de l’amor al teatre.
D’un projecte fallit a un èxit de La Impaciència
La història d’aquest Cyrano té les seves arrels en un passat curiós i, fins ara, poc conegut. Segons confessa Salvador Oliva a UEP! Mallorca, el projecte no va néixer originalment per a la companyia illenca. Oliva explica que, per diverses circumstàncies, aquest muntatge s’havia de fer fa uns anys dirigit per l’actor Carmelo Gómez.
No obstant això, el destí tenia altres plans. Oliva relata que, per una “mala sort” i certs imprevistos on el projecte “va caure”, es va obrir una nova oportunitat. Va ser llavors quan va entrar en joc Rodo Gener, un membre clau de la companyia, qui sempre havia manifestat el seu desig profund d’interpretar aquest personatge icònic. Oliva recorda amb precisió com Gener li deia: “Hòstia, jo vull fer un Cyrano, m’agradaria fer s’obra que més m’agrada”.
Aquesta passió va ser el motor que va reactivar la maquinària. Oliva admet que, tot i que inicialment ho veia llunyà, les circumstàncies van permetre tirar endavant el projecte amb un nou equip. “Sempre he tengut sa sort o sa mala sort de que tot lo que jo he proposat s’ha tirat endavant”, reflexiona el dramaturg, agraint la confiança dipositada en ell per recuperar aquest text.
“Amor per sa feina, amor pels amics, amor pes teatre, amor per sa vida i amor per sa nostra llengua”
– Salvador Oliva
El repte d’adaptar un clàssic per a tres actors
Un dels aspectes més sorprenents d’aquesta producció és la seva economia de recursos humans: només tres actors sobre l’escenari per donar vida a una obra multitudinària. Salvador Oliva explica el vertigen inicial d’aquesta proposta: “Jo escric un Cyrano per tres actors i deia: no, impossible”.
La visió, però, va ser compartida i recolzada tant pels actors com pel director Luis Venegas, als quals Oliva cita com a còmplices necessaris que li van donar l’empenta definitiva.
El resultat és una peça que busca l’essència a través de la síntesi. Oliva defineix el muntatge com un intent de fer el clàssic però “en so nostro llenguatge”. La posada en escena fuig de l’opulència per centrar-se en l’emoció, amb “pocs trastos, poca escenografia o molta”, jugant amb elements simbòlics com caps i caixes de fusta per omplir l’espai.
Una declaració d’amor en temps de conflicte
Per a Salvador Oliva, recuperar Cyrano avui dia té un sentit que va més enllà de la simple representació teatral; és una necessitat vital. En la seva conversa amb UEP! Mallorca, el dramaturg es mostra contundent sobre el missatge de l’obra: “Crec que en aquest temps allò que falta és parlar un poc d’amor i viure s’amor”.
L’obra es converteix en un calaix de sastre de diferents tipus d’afecte. Oliva enumera apassionadament les capes que conformen la peça: “Amor per sa feina, amor pels amics, amor pes teatre, amor per sa vida i amor per sa nostra llengua”.
Aquesta “vellesa” del text clàssic, segons Oliva, conté una “poesia meravellosa” que serveix com a bàlsam. La companyia defensa aquest Cyrano com una reivindicació de la bellesa i la veritat en un món que sovint les oblida.
La complexitat del rebuig i el nas de Rodo Gener
El personatge de Cyrano és inseparable del seu complex físic, però l’enfocament de La Impaciència busca transcendir la pròtesi per arribar a l’ànima. Oliva aprofundeix en la psicologia del protagonista, interpretat per Rodo Gener, descrivint-lo com una figura marcada pel “rebuig” i per la sensació que “se’n riuen d’ell”.
Més enllà de l’apèndix nasal, Oliva destaca el conflicte intern: “Té una gran angoixa i una gran inseguretat”. Tot i que Cyrano té uns valors ferms a favor de la justícia “real” o “vital”, es veu constantment frenat per la seva pròpia percepció.
Sobre la caracterització, Oliva aclareix que han fugit de l’artifici excessiu. “No jugam ni amb postissos, ni maquillatge ultra, ni gomes”, assegura. Si bé porten “una lletjor un poquet”, el focus es posa en “com se sent” l’actor. L’objectiu era transmetre la sensació de sentir-se rebutjat sense caure en la caricatura.
La cultura “És una inversió de futur”, assegura, alertant sobre el perill de no tenir ciutadans amb “capacitat crítica”
– Salvador Oliva
L’encert de Xavi Núñez com a Roxana
Un dels punts més arriscats i comentats de la proposta és l’elecció de l’actor Xavi Núñez per interpretar el paper de Roxana. Salvador Oliva confessa a UEP! Mallorca una intimitat del procés creatiu: inicialment, era el mateix Salvador qui s’havia plantejat fer el paper femení.
Tanmateix, Oliva va tenir una epifania sobre les seves pròpies limitacions: “Jo vaig pensar: faré gràcia”. La por que el públic percebés la seva actuació com una paròdia era real. Oliva reconeix amb humilitat que ell té un “gir natural cap a la comicitat sense voler-ho”, un fet que hagués pogut desvirtuar el dramatisme del personatge.
Va ser llavors quan es van decidir que fos Xavi Núñez qui assumís el repte, una decisió que Oliva qualifica d’encert absolut. “Xavi té una elegància… ell li donava una elegància que jo no hagués pogut donar així com la dona ell”, admet amb admiració. La clau de l’èxit de Núñez ha estat fer el canvi de gènere des del respecte absolut i la veritat escènica, la qual cosa ha fet que el públic accepti la convenció immediatament sense qüestionar-la.
La família de La Impaciència
La química en escena no és casualitat. Oliva, Gener i Núñez porten anys treballant junts, i aquesta complicitat traspassa l’escenari. Quan se li pregunta si són com una família, Oliva respon amb humor i ironia: “Desgraciadament sí”.
Aclareix ràpidament que, encara que diuen que “es amics no se trien, et toquen”, ells han tingut la sort de poder triar-se com a companys de viatge professional. Aquesta familiaritat facilita el treball, però no elimina l’exigència. Oliva destaca que, malgrat la confiança, a l’hora de la veritat cadascú assumeix el seu rol amb professionalitat rigorosa.
Els firaires de la cultura i la realitat del sector
Durant l’entrevista, Salvador Oliva també reflexiona sobre la situació actual de les companyies teatrals a les illes. Utilitza un terme molt gràfic per definir la seva feina: “Som venedors, som firaires… nosaltres anam a vendre es nostro producte”.
Oliva defensa la dignitat de l’ofici i la necessitat d’estructures de suport. Davant el debat sobre les subvencions, es mostra pragmàtic i reivindicatiu: “A mi me semblen bé ses subvencions… perquè hi ha indústria”. Argumenta que és “impossible viure en una illa i fer només teatre” sense un suport que permeti mantenir uns estàndards de qualitat professional.
El dramaturg recorda que ells són professionals i viuen d’això, la qual cosa implica la necessitat d’una infraestructura sòlida. “És una inversió de futur”, assegura, alertant sobre el perill de no tenir ciutadans amb “capacitat crítica”.
El futur de la producció
Després del seu pas pel Teatre del Mar, la vida d’aquest Cyrano tot just comença. Oliva confirma que tenen previst girar per les Balears, amb “vuit teatres d’ajuntaments de Mallorca” ja interessats o tancats, i dues actuacions previstes a Menorca.
A més, destaca la importància de la coproducció amb el Teatre Principal, que ha estat una “ajuda collonuda” i un gran suport per tirar endavant el projecte amb la qualitat desitjada. L’objectiu ara és fer “bolos” i exportar aquest producte fet amb tant d’amor i esforç.
