Salvador Sobral i Ede emocionen
No sé si era la bellesa de l’emplaçament, o l’acurada posició i distribució de l’escenari i les llums, que quan reduïen la seva intensitat deixaven que el firmament s’unís com un participant més de la nit. O potser era l’autenticitat d’ella i la naturalitat i senzillesa d’ell. O, simplement, la qualitat artística dels protagonistes i els seus acompanyants. Però ahir va ser una nit per no oblidar.
Em comentava un amic nostàlgic que la música en directe ha perdut espontaneïtat. I segurament te part de raó. Però també té les seves parts positives. Era evident que la Fundació Mallorca Literària ens havia disposat totes les peces per enamorar-nos i delectar les oïdes i amarar els cors més exigents del públic. Tot estava pensat i preparat per gaudir d’una nit deliciosa a peus del Santuari de Consolació a Sant Joan. Un lloc idíl·lic. Un marc incomparable per dos concerts preciosos que varen omplir l’ànima de tots els presents.
Entrarem dels primers, just per poder veure com el Sol s’acomiadava més enllà de les muntanyes, alhora que ens convidava a anar acomodant-se pel concert d’Ede. Tot un descobriment per mi. Una dona amb una personalitat tan irresistible com la seva veu i que desprenia autenticitat en tot el que feia i deia. Tot acompanyada per Alejandra López al contrabaix, perfecte pel romanticisme del paratge.
Un magnífic preludi al gran Salvador Sobral. I és que quan et preparen nits així, però, l’espontaneïtat també es pot fer lloc. Sobretot de la mà del portuguès que, no només ens va fascinar amb la seva veu, sinó que també ho va fer amb el seu bon humor, el seu mallorquí desinhibit i la seva humanitat en un concert que va transmetre veritat, tendresa i bon rotllo a parts iguals. Sobral va fer un repàs al seu repertori que va anar des dels clàssics més íntims a piano, fins a versions i novetats més ballables.
Va ser una nit preparada per a fer-nos gaudir. Una nova nit deliciosa proposada en aquesta edició de «La lluna en vers» on Salvador Sobral i Ede s’uniren a les estrelles que admiraven el Santuari, fent-nos tocar el cel amb el cor a un públic enamorat.
