Samantha Hudson i Villano Antillano han publicat el tema “Full Lace y el Tuck”, una col·laboració que s’incorpora com a tercer avançament del nou àlbum de Hudson, titulat Música Para Muñecas. El disc veurà la llum el pròxim 23 de maig i ja compta amb altres dues cançons publicades prèviament: “Liturgia”, amb Zahara, i “Hot (Gime More)”, amb La Zowi.
Un tema vinculat a la dissidència de gènere
La nova cançó aposta per una sonoritat electrònica que beu del pop urbà i l’estètica del club. El seu relat es construeix entorn de les identitats dissidents, i presenta una narrativa lligada a la llibertat d’expressió de gènere. La proposta vol fer visibles formes de viure no normatives, i ho fa a través d’un so contundent i un missatge directe.
“Full Lace y el Tuck” es presenta com una declaració pública d’intencions i pren com a punt de partida la performance de gènere i la visibilització dels col·lectius queer i travestis. El videoclip que acompanya el tema s’afegeix a una línia de treball visual que Hudson ja ha mostrat anteriorment, com en el cas de “Liturgia”, peça que ha estat nominada als Premis MIN com a millor videoclip, amb direcció de Fran Granada.
Nova gira i presència als principals festivals
L’estrena d’aquest senzill s’emmarca dins la promoció del nou disc Música Para Muñecas, un treball que Hudson presentarà en directe el mateix dia del seu llançament, el 23 de maig, a la Sala But de Madrid. Les entrades per aquest concert ja estan a punt d’exhaurir-se, i es preveu que s’anunciï una segona data.
A més, l’artista ha confirmat presència a diversos festivals estatals durant l’estiu de 2025, entre els quals hi ha el Sónar de Barcelona (12-14 de juny), el Festival Internacional de Benicàssim –FIB– (17-19 de juliol) i el Cooltural Fest d’Almeria (21-24 d’agost).
La gira de tardor inclourà actuacions a Sevilla (24 d’octubre, Sala Custom), Granada (25 d’octubre, Sala Aliatar) i València (28 de novembre, Sala Moon), amb entrades ja disponibles.
Un disc amb relats personals
El projecte discogràfic Música Para Muñecas es presenta com un recorregut per experiències de vida marcades per la dissidència de gènere. El treball combina música electrònica, techno i sons àcids per transmetre temàtiques com el síndrome de l’impostor, la disforia de gènere o l’evasió a través del ball.
Amb aquest disc, Hudson consolida una línia artística vinculada al seu relat vital i a la reivindicació dels drets de les comunitats queer. La proposta manté una coherència estètica i discursiva que es reflecteix tant en la música com en les visuals que l’acompanyen.
