Aquest dijous 3 d’abril es publica “Full Lace y el Tuck”, el nou single de Samantha Hudson en col·laboració amb Villano Antillano. La cançó, que també comptarà amb videoclip, és el tercer avançament del disc Música para muñecas, previst per al 23 de maig. El tema s’inscriu en l’àmbit de l’electrònica amb influències urbanes i busca visibilitzar les dissidències de gènere i sexualitat.
Una reivindicació des del so i la imatge
Amb una producció que combina ritmes propis de l’escena club amb una estètica marcada, la cançó vol ser un homenatge a les identitats que s’expressen fora de la norma. El videoclip, que es publicarà simultàniament amb el single, reforça aquest missatge amb una posada en escena carregada de referències a la cultura travesti i queer contemporània.
El títol fa referència a conceptes populars dins l’àmbit drag i trans, i vol donar protagonisme a aquelles experiències sovint invisibilitzades dins els circuits culturals més convencionals.
Avançament del disc Música para muñecas
Amb “Full Lace y el Tuck”, Hudson presenta el tercer tema del seu pròxim treball discogràfic. El disc es publicarà el mes de maig i anirà acompanyat d’una gira per diversos festivals de l’Estat. Aquest nou projecte manté el to provocador de l’artista, amb un enfocament directe i reivindicatiu, marcat per una producció que aposta pel ball, el soroll digital i els límits entre gèneres musicals.
“Música para muñecas” s’està configurant com un projecte que combina experimentació sonora amb discurs social, i aquest darrer llançament sembla seguir aquesta línia.
Dues veus que desafien les convencions
La col·laboració entre Samantha Hudson i Villano Antillano reuneix dues artistes amb trajectòries molt diferents però compromeses amb una mateixa mirada política i artística. Tant Hudson, amb un estil que barreja performance i crítica social, com Antillano, destacada dins l’escena trap queer, han construït els seus discursos des de la provocació i la visibilitat.
El tema es presenta com una declaració oberta a totes aquelles persones que viuen la seva identitat de gènere o sexualitat fora dels marcs establerts. I ho fa a través de la música i el ball, reivindicant aquests espais com a llocs possibles per a la llibertat.
