Del 21 al 29 d’octubre de 2025, Mallorca acull la 14a edició de l’Evolution Mallorca International Film Festival (EMIFF), una trobada cinematogràfica que projectarà més de 130 pel·lícules de 30 països diferents. Sandra Lipski, fundadora i directora del certamen, repassa en aquesta entrevista amb UEP! Mallorca els orígens, les motivacions i els nous objectius d’un festival que ha consolidat Mallorca com a punt de connexió entre la indústria audiovisual local i la internacional.
Una xarxa global amb arrels locals
«Aquest any tenim gairebé 130 pel·lícules, entre llargmetratges i curts, i una secció que anomenem Made in Baleares, on es presentaran prop de 50 projectes», explica Lipski. És el nombre més elevat en aquesta categoria des que el festival va començar. «Crec que això reflecteix molt bé la vitalitat de la indústria local. Hi ha projectes acabats i molts que encara estan en desenvolupament, la qual cosa indica que el sector aquí va molt bé».
El festival, afirma, és un espai pensat per construir ponts: «Cada any intentam convidar persones que donin visibilitat al festival i també que serveixin per connectar la indústria local amb la internacional». En aquesta edició, l’EMIFF rebrà figures destacades com Steve Buscemi, Julio Medem, Ingrid García-Jonsson i Phedon Papamichael.
Una trajectòria personal que esdevé plataforma col·lectiva
Lipski va néixer a Berlín però va créixer a Mallorca. «Vaig viure aquí dels nou als divuit anys, i per a mi l’illa és casa meva», explica. Després d’estudiar direcció i producció cinematogràfica a Nova York i Los Angeles, va rodar el seu primer curtmetratge i el va enviar a festivals internacionals. «Volia enviar-lo també a Mallorca perquè la meva família el pogués veure, però el 2011 vaig descobrir que no hi havia cap festival de cinema aquí. Em va sorprendre molt, perquè arreu del món fins i tot pobles petits tenen el seu».
Així va néixer l’Evolution. «Sempre dic que el vaig crear per pur egoisme, perquè jo mateixa el necessitava. Però crec que és un bon motor per començar un projecte: quan tu el necessites, hi poses tota l’energia». Catorze anys després, diu, «ho faig pels altres cineastes, per oferir-los un espai on trobar-se i créixer».
Des d’aquell moment inicial, l’EMIFF ha evolucionat fins a convertir-se en una referència dins el sector. «Aquest any hem invertit molt temps i pressupost per fer créixer la part d’indústria. Hem organitzat taules rodones, classes magistrals i un focus especial sobre direcció de fotografia, amb professionals de primer nivell».
«El festival és una oportunitat per als cineastes d’aquí, tant si tenen un projecte seleccionat com si només venen com a assistents. Poden establir contactes amb productors, directors i altres professionals que vénen de fora»
– Sandra Lipski
La nova indústria balear
La directora de l’EMIFF observa amb entusiasme el creixement del cinema fet a les Illes: «En els darrers anys hem vist una evolució increïble. Hi ha cineastes que han crescut davant els nostres ulls: han començat amb un curt o un videoclip i ara roden llargmetratges. És molt emocionant veure aquest progrés».
Lipski esmenta noms com Toni Bestard, Marcos Cabotá, Jaume Carrió, Marga Melià o Victòria Morell, que han consolidat les seves trajectòries i alhora contribueixen a formar noves generacions. «Ara molts d’ells són professors o mentors de joves creadors. Estan ajudant a elevar el nivell del cinema local, i això és fonamental».
El festival manté col·laboracions amb escoles com el Centre d’Estudis del Cinema i Fotografia (CEF) i amb altres entitats formatives. «Cada any tenim estudiants de diferents centres que presenten projectes o participen com a voluntaris. Aquesta experiència és una manera d’aprendre des de dins com funciona la indústria, i els ajuda a construir les seves pròpies xarxes professionals».
Una plataforma per al talent balear
La participació local continua sent una prioritat per a Lipski: «El festival és una oportunitat per als cineastes d’aquí, tant si tenen un projecte seleccionat com si només venen com a assistents. Poden establir contactes amb productors, directors i altres professionals que vénen de fora».
Aquesta presència internacional, remarca, dona visibilitat al talent balear més enllà de l’illa. «Un cineasta pot coincidir al matí amb un productor de Londres i convidar-lo al seu curt al vespre. Això és el que facilita el festival, i crec que és molt valuós».
Segons Lipski, una de les claus que diferencia l’Evolution d’altres festivals és «la seva internacionalitat i el fet que el cinema local brilla al costat del cinema internacional. Hem creat un pont que és molt únic». A més, el festival ja té reconeixement fora de l’illa: «Si vas a Londres, Los Angeles o Nova York, i parles amb gent del sector, coneixen el nom d’Evolution Mallorca».
El paper dels festivals en l’era del consum digital
Lipski reconeix que el context ha canviat: «Avui dia, anar al cinema s’ha convertit en un esdeveniment especial. Has de decidir sortir de casa, comprar una entrada, fer tot un recorregut. I si després de la projecció hi ha un col·loqui amb els responsables del film, això enriqueix molt més l’experiència».
Per això, defensa el valor dels festivals com a espais de trobada i formació. «Cal educar les noves generacions sobre què és el cinema i com pot enriquir la vida. El fet de compartir una projecció en comunitat i poder-ne parlar després és una experiència que no s’hauria de perdre».
«Per mi, l’èxit és veure les cares de la gent quan surt del cinema. Quan una pel·lícula els ha fet pensar, emocionar-se o qüestionar alguna cosa, sé que hem complert la nostra missió. Això és el que més em satisfà»
– Sandra Lipski
Les pel·lícules destacades d’aquesta edició
L’EMIFF 2025 arrencarà amb Los Domingos, guanyadora de la Concha de Oro a Sant Sebastià. També projectarà Psycho Therapy, amb Steve Buscemi, que es veurà dues vegades: el 23 d’octubre al Rivoli i el 29, en la clausura al Teatre Principal.
Lipski posa èmfasi en les òperes primes: «Tenim quatre llargmetratges debut que m’encanten. Recoman molt Satisfaction i Where the River Ends, del director argentí Ernesto Rowe, que ara viu a Eivissa». En aquesta secció, diu, s’hi poden descobrir els directors de demà.
També hi haurà una àmplia selecció de curtmetratges agrupats en blocs de projecció: «És una manera molt interessant de veure cinc o sis històries diferents en una sola sessió. Tots els grans directors han començat amb curts».
L’èxit com a emoció compartida
Lipski no mesura el resultat del festival amb criteris econòmics. «Per mi, l’èxit és veure les cares de la gent quan surt del cinema. Quan una pel·lícula els ha fet pensar, emocionar-se o qüestionar alguna cosa, sé que hem complert la nostra missió. Això és el que més em satisfà».
Sobre el futur, ho té clar: «Ara que ja som a la 14a edició, toca seguir evolucionant. Cada any volem créixer un poc més. Enguany farem un pas important amb la part d’indústria, però encara hi ha molt de camí per recórrer. Som aquí per quedar-nos».
