La parròquia palmesana reactiva el seu instrument d’estètica barroca alemanya cada dissabte de febrer. El director artístic, Bartomeu Manresa, articula el cicle sota el concepte de la ‘Via Pulchritudinis’, una proposta de resistència estètica davant l’acceleració social.
Davant la immediatesa i el soroll digital que impera a la ciutat, la Parròquia de Santa Creu proposa una aturada radical: recuperar l’escolta activa. Aquest febrer de 2026, Palma acull el VII Festival Internacional d’Orgue de Santa Creu, un cicle que transcendeix la simple successió de concerts per plantejar un itinerari conceptual —la Via Pulchritudinis o via de la bellesa— on l’arquitectura i la música dialoguen. Sota la direcció artística de l’organista felanitxer Bartomeu Manresa, el festival consolida la seva aposta per portar a Mallorca titulars de catedrals i basíliques de referència europea, fent valer la singularitat de l’orgue de la parròquia, reconegut per la seva estètica alemanya barroca.
La Via Pulchritudinis: una resistència estètica
El fil conductor d’aquesta setena edició no és anecdòtic. L’organització planteja el festival com una invitació a “aturar-se, escoltar i deixar-se tocar per la bellesa en un temps marcat per la pressa”. No es tracta només d’execució tècnica, sinó d’una experiència on l’espiritualitat i l’art convergeixen. Bartomeu Manresa, organista titular de Santa Creu i impulsor del projecte, ha dissenyat un programa que busca explotar les capacitats tímbriques de l’instrument per generar aquest espai de reflexió. Manresa, format entre les Illes Balears i Barcelona i deixeble de Montserrat Torrent, aporta una visió que combina el rigor musicològic amb la voluntat de connectar el repertori històric amb l’audiència contemporània.
Quatre catedrals, quatre dissabtes
La programació s’estructura en quatre sessions setmanals que porten a Palma les sonoritats de Colònia, Brussel·les, Milà i Sant Sebastià. La selecció d’intèrprets respon a un criteri d’excel·lència basat en la titularitat d’instruments històrics, fet que garanteix un domini absolut del llenguatge organístic.
El cicle s’inaugura el 7 de febrer amb Winfried Bönig, organista de la Catedral de Colònia (Alemanya), una figura clau per entendre la tradició interpretativa germànica que tan bé s’adiu amb l’orgue de Santa Creu. El relleu l’agafarà, el 14 de febrer, Bart Jacobs, titular de la Catedral de Brussel·les (Bèlgica), conegut per la seva capacitat d’extreure matisos expressius de la literatura barroca.
El 21 de febrer serà el torn de l’escola italiana amb Lorenzo Ghielmi, organista titular de la Basílica de San Simpliciano de Milà. Ghielmi és un referent en la interpretació de música antiga, sovint destacat pel seu enfocament analític i la claredat en l’articulació.
Finalment, el 28 de febrer, el Festival Internacional d’Orgue de Santa Creu tancarà l’edició amb Loreto Aramendi. L’organista titular de la Basílica de Santa Maria del Coro de Sant Sebastià és una de les intèrprets més sòlides del panorama actual, amb una trajectòria internacional que l’avala com una mestra capaç de dominar tant el repertori simfònic com el barroc.
L’instrument com a nexe
Més enllà dels noms propis, el protagonista silent és l’orgue de Santa Creu. La seva “estètica alemanya barroca” no és una simple etiqueta tècnica; defineix el caràcter de les obres que s’hi poden interpretar amb fidelitat. Aquesta especificitat converteix el cicle en una raresa dins el circuit balear, oferint una sonoritat molt diferent de la tradició ibèrica o romàntica francesa. És, en essència, una oportunitat per entendre com la construcció d’un instrument condiciona la creació i la recepció musical, des del Renaixement fins a la contemporaneïtat.
