El periodisme i la radiodifusió de les Illes Balears acomiaden avui una de les seves figures més representatives. Miguel Soler, locutor, periodista i publicista, ha mort als 86 anys. La seva desaparició marca el punt final a una trajectòria que va definir l’estil de l’Ona Mitjana (AM) a Mallorca durant la segona meitat del segle XX i tanca un capítol de la història de la comunicació local. Soler deixa enrere un llegat professional que va transitar des dels micròfons de la SER fins a la direcció d’agències de publicitat, passant per una prolífica carrera en premsa escrita.
L’estrella matinal de Son Moix
La carrera de Miguel Soler està intrínsecament lligada a la història de Ràdio Mallorca (Cadena SER). Durant la seva etapa als estudis del carrer de la Pau i a Son Moix, sota la propietat de Tano Fuster, Soler es va erigir com l’estrella indiscutible de la franja matinal. Segons recorda el també locutor Tino Martínez, qui va coincidir amb ell en aquella redacció, Soler era un “mestre en modular la veu” i capaç d’atorgar un “toc sensual” als seus comentaris, una qualitat que el feia únic en l’ecosistema sonor de l’època.
No es limitava a la locució estàndard; el seu perfil era el d’un comunicador total que realitzava entrevistes, executava espots publicitaris en directe i esdevenia la veu del carrer. Ell mateix, en declaracions recollides sobre la seva trajectòria, considerava que havia desenvolupat idees “innovadores a finals dels cinquanta”, una època on la ràdio era el centre neuràlgic de l’entreteniment domèstic.
Periodisme i el gir cap a la publicitat
La ubiqüitat de Soler no es limitava a les ones. Va compaginar durant vint-i-cinc anys la seva tasca radiofònica amb el periodisme escrit al diari Ultima Hora. El seu currículum inclou també un pas de dos anys per la Cope i col·laboracions amb capçaleres com Baleares i El Mundo. Aquesta posició privilegiada li va permetre tractar amb personalitats destacades del cinema, la música i la vida social de l’illa.
No obstant això, la darrera etapa de la seva vida professional va virar cap a la gestió publicitària. Soler va assumir la direcció de l’agència Mediterránea, pertanyent al Grupo Malla. Irònicament, com ell mateix va admetre, aquesta activitat va resultar ser la que més l’atreia des del principi, superant fins i tot la seva faceta periodística. En l’àmbit privat, va ser un gran aficionat a l’esport, practicant futbol, tennis i, en els seus últims anys, golf.
L’anècdota del disc d’or a Xocolat
Una de les darreres anècdotes públiques de Miguel Soler va tenir lloc a la històrica botiga de discos Xocolat, durant la presentació de la “Gira de comiat” del cantant Lorenzo Santamaría. L’esdeveniment va estar marcat per una aparició sorpresiva del locutor, que no va assistir-hi només com a espectador, sinó com a custodi d’una peça històrica.
Soler es va presentar a l’acte per retornar a Santamaría el seu disc d’or de 1977, un guardó que, per circumstàncies de la vida, havia acabat en mans del periodista. El moment va quedar enregistrat en vídeo, on es pot veure el cantant sostenint el premi i bromejan..
Aquella trobada a Xocolat, narrada per Tino Martínez com la seva darrera conversa amb el locutor, serveix ara d’epíleg a la biografia de Soler. En aquell context, mentre Santamaría reflexionava sobre els “nervis que pugen a l’estómac” en actuar a Mallorca i la satisfacció d’haver fet sempre el que volia, Soler tancava un cercle amb la generació musical que ell mateix havia promocionat des de la ràdio.
Amb la mort de Miguel Soler, desapareix una part de la història oral de Mallorca, aquella contada amb la cadència i el rigor d’una vella escola que ja no tornarà.
