El divendres 5 de juny de 2026, la cantant, compositora i productora mallorquina Sara Reus va presentar al públic ‘El Far’. Aquest llançament suposa el tercer senzill d’avançament d’un nou projecte discogràfic concebut íntegrament en llengua catalana. Amb una trajectòria que es remunta a la seva primera composició seriosa als 12 anys, i amb treballs previs al mercat com «A mi manera» (2015) i «Por amor al arte» (2019), l’artista afronta ara una etapa d’introspecció sonora i reivindicació personal.
Lluny de les grans infraestructures de la indústria, Reus compagina la seva producció musical des d’un estudi casolà amb una jornada completa com a cap de recepció en un hotel, mantenint viu l’objectiu de viure exclusivament del seu art. En aquesta conversa, l’artista desgrana els detalls d’una professió marcada per la sensibilitat extrema, l’autogestió i la necessitat vital de crear.
Els fars de Portocolom i el retorn a les arrels
L’evolució musical de Sara Reus no s’atura, i ‘El Far’ representa un punt d’inflexió pel que fa a l’idioma i a la temàtica. Acostumada a expressar-se artísticament en castellà, l’adopció del català en aquest nou EP respon a una necessitat de connexió directa amb la seva identitat més íntima.
«A més d’un nou registre seria una ampliació, jo normalment cant en castellà, però ara estic explorant també cantant en mallorquí, perquè també és un dels meus idiomes i crec que hi ha coses que només es poden expressar en l’idioma natal», explica la compositora.
Aquesta incursió idiomàtica va lligada estretament a la memòria familiar i al seu lloc d’origen. L’artista utilitza el paisatge costaner per articular un homenatge als seus referents vitals: «‘En El Far’ m’ha inspirat la meva família, jo soc de Portocolom, i els fars són un símbol de suport. M’ha recordat molt als meus padrins, a la meva mare… És com una metàfora, és com que els fars realment són ells».
Per a l’artista, la música actua com un mirall translúcid de la pròpia identitat. «Soc una persona molt, molt sensible. I suposo que sí, al final crec que les cançons són un reflex de qui tu ets, de la teva ànima i de com et sents o de com tu perceps el món», confessa Reus.
«Per a mi poder fer la producció musical és molt important perquè jo sé exactament com vull que soni. Jo ho tinc tot dins el meu cap. I m’agrada plasmar-ho tot»
– Sara Reus
Una artista de 360 graus: El control absolut de l’obra
L’ambició per dominar totes les capes de la creació musical va portar Sara Reus, als 20 anys, a traslladar-se a Osca per estudiar el cicle superior de tècnic de so. Aquesta decisió no va ser casual; responia a una visió integral de la seva pròpia obra.
«Vaig estudiar justament això perquè la meva passió és la música, i volia poder abastar tots els processos. No només la composició de la lletra i la melodia, sinó tots els arranjaments que hi ha, perquè m’agrada ser una artista de 360 graus», declara. En un sector on sovint els rols estan estrictament separats, ella reivindica la figura del creador autònom.
La necessitat de supervisar cada freqüència i cada instrument neix d’una claredat mental mil·limètrica sobre el resultat final desitjat. Així ho descriu: «Per a mi poder fer la producció musical és molt important perquè jo sé exactament com vull que soni. Jo ho tinc tot dins el meu cap. I m’agrada plasmar-ho tot. D’una altra manera, si fessis feina amb un productor o una productora musical, ja és una feina compartida. No vull dir que sigui dolent, però a mi m’agrada tenir el control de tot el procés creatiu».
Aquesta implicació total genera un nivell d’autoexigència que ella mateixa reconeix. L’esforç per traslladar la idea abstracta a l’arxiu d’àudio definitiu és innegociable. «La cançó jo la tinc dins el cap i sé com sona i sé com vull que sigui el baix i com sigui la guitarra, o tots els instruments que vull que hi hagi», raona. «És molt guapo poder anar fent tot el procés i vestint la cançó tal com tu la veus. Per a mi això és important perquè transmet exactament el que jo vull que transmeti. Soc exigent amb mi mateixa. M’agrada que quedi el més perfecte possible».
Èxtasi mental i l’art de compondre en somnis
Més enllà de la tècnica i la producció, el motor del projecte de Sara Reus continua sent la capacitat d’escriure. La inspiració no obeeix a horaris d’oficina i pot manifestar-se en els entorns menys esperats, obligant l’artista a adaptar-se a l’impuls creatiu allà on sigui.
«He compost cançons en totes les circumstàncies que hi ha», assenyala. «He estat a classe i m’he posat a compondre una cançó. He estat a la feina i he hagut d’anar al bany a compondre perquè és que si no se te’n va. He estat adormida i m’he hagut d’aixecar. I inclús he compost cançons en somnis. Et ve quan et ve».
Aquest procés, que de vegades neix de la voluntat d’asseure’s a escriure sobre un tema concret, assoleix en altres moments una dimensió gairebé inconscient. Reus descriu la creació com una desconnexió de l’entorn racional: «És com que entres en un estat de, no sé, com d’èxtasi mental i la mà se’t descontrola i tu vas escrivint, escrivint, fins que acabes la cançó. A vegades he mirat una cançó meva i he dit: ostres, això ho he escrit jo? És com un estat mental superior».
Les temàtiques de les seves lletres alternen les vivències personals amb l’observació de l’entorn. Reus concep la seva plataforma com una eina d’incidència social. «Moltes vegades la música serveix com a via d’escapament, però també em sembla molt important, ja que tens un altaveu, intentar conscienciar del món temes socials. Tinc cançons que parlen del maltractament, de l’assetjament, de moltes coses», detalla. Alhora, reivindica el poder curatiu d’aquest exercici: «La música per a mi és terapèutica. Hi ha gent que va al psicòleg i jo escric cançons. I vull pensar que també ajuda a altra gent. Al final són emocions universals, independentment de l’idioma. Vull pensar que la música serveix també per connectar-nos entre tots».
«El meu objectiu és arribar a viure de la música, no haver d’estar en dues feines. Però si és el que a un li agrada, i en el meu cas m’apassiona, no és una opció no fer-ho. Forma part de mi»
– Sara Reus
El laberint de la indústria: Algoritmes, llengua i factures
Darrere de l’idil·li creatiu, la realitat pràctica d’una artista independent a Mallorca presenta obstacles tangibles. Sara Reus finança i produeix la seva música gràcies al coneixement tècnic adquirit i a un estudi domèstic construït al llarg dels anys. «M’ho faig tot jo a casa meva», aclareix. Tot i haver col·laborat en el passat amb altres professionals, actualment gestiona íntegrament totes les facetes del projecte. «D’un temps ençà ho estic fent tot a soles i m’ho autogestiono tot».
Aquesta independència, però, topa amb la dificultat de fer-se un forat en un mercat saturat i regit per les plataformes digitals. «A internet molta més gent té oportunitat de mostrar el que fa, però, per tant, hi ha moltíssima més gent. És difícil destacar dins aquest mar», reflexiona. L’artista constata que la indústria premia sovint elements extramusicals: «Hi ha molts d’artistes que el que volen és diferenciar-se de qualsevol manera. Per exemple, en Camilo té un bigoti que és molt característic. A vegades, si ets més normaleta, és un poc complicat».
A la complexitat global de la indústria s’hi suma la particularitat de l’escena insular. Reus, que té un ampli repertori en castellà, analitza les barreres de l’idioma en l’ecosistema musical de les Balears. «A Mallorca crec que és més difícil si no cantes en català. Crec que quan cantes en català se t’obren moltes més portes», afirma. Aquesta realitat li genera sentiments oposats: «Per un costat em sembla genial, perquè s’ha de defensar el nostre i la nostra llengua. Però, per una altra banda, quan cantes en castellà sí que és veritat que et sents un poc, entre cometes, desplaçada, perquè no reps el mateix suport en aquest sentit».
La subsistència econòmica és l’altre gran eix que marca el dia a dia de l’artista. Lluny de romanticismes, Reus relata com la logística de la vida adulta determina la seva rutina. Actualment, treballa a jornada completa com a cap de recepció en un hotel. «Les factures s’han de pagar», sentència amb pragmatisme. «Si la música no et dona per pagar les factures, evidentment has de tenir una altra font d’ingressos principal. Estàs tot el dia en marxa, tot el dia fent coses. Per a mi el més important és el meu projecte musical, però això s’ha de costejar».
Aquesta doble vida és la via necessària per continuar amb la seva autèntica passió. Malgrat les dificultats per quadrar horaris i la manca de suport institucional constant, té clar el rumb: «El meu objectiu és arribar a viure de la música, no haver d’estar en dues feines. Però si és el que a un li agrada, i en el meu cas m’apassiona, no és una opció no fer-ho. Forma part de mi».
El futur: Un EP complet i l’horitzó del directe
Amb ‘El Far’ ja publicat i acumulant reproduccions, l’horitzó més immediat de Sara Reus passa pel tancament d’aquesta nova etapa en català. Aquest senzill és la penúltima peça del trencaclosques. «Falta per treure una cançó, que sortirà d’aquí a uns mesos. I ja tancaria l’EP», confirma l’artista.
La dedicació gairebé absoluta a la gravació i l’estudi ha posat momentàniament en pausa les actuacions en viu. «En directe, de moment no he cercat res per enguany perquè com que estic gravant això em du molt de temps i molta feina», explica. No obstant això, la maquinària de l’autogestió no es deté i el retorn als escenaris ja forma part de l’estratègia a mitjà termini. La preparació d’una futura gira, en un format que permeti defensar les noves cançons, és el següent pas lògic: «Sí que m’estic preparant de cara a l’any que ve».
Mentrestant, Sara Reus continua alternant la recepció de l’hotel amb les nits al seu estudi, vestint les cançons instrument per instrument, tal com les sent al seu cap, i demostrant que, independentment dels algoritmes, l’ofici de fer música persisteix a base d’exigència, talent i una determinació indestructible.
