L’escriptor Sebastià Alzamora acaba de publicar Sala Augusta i Llengua materna (Proa), dos poemes extensos escrits al llarg dels darrers anys, en paral·lel, però amb una temàtica comuna: la memòria. La memòria col·lectiva d’un país amb un passat marcat per la repressió franquista, i la memòria íntima vinculada a la figura materna i al llegat oral i social de les dones treballadores. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Alzamora comparteix el procés d’escriptura, el significat dels textos i les reflexions que l’han acompanyat.
Dos poemes units pel fil de la memòria
Els poemes que conformen el llibre tenen orígens i enfocaments diferents, però s’articulen entorn d’un mateix impuls: recordar. Sala Augusta parteix del descobriment que la coneguda sala de cinema de Palma està construïda damunt l’espai on hi havia Can Mir, una de les presons franquistes més temudes durant la Guerra Civil. “Era un lloc on detenien republicans i d’on se’ls treia per executar-los”, explica l’autor. Aquest contrast entre un espai vinculat a la felicitat personal i la brutalitat històrica és el que va motivar l’inici del poema.
Llengua materna, en canvi, és un homenatge a la seva mare i, per extensió, a la transmissió de la llengua i del coneixement. “Ma mare em va ensenyar a escriure a casa, amb una pissarreta”, recorda. En aquest poema, Alzamora reivindica no només el paper de les mares, sinó també el treball invisible i precari de les dones com la seva, que cosien sabates a casa per a la indústria del calçat.
“És important reconèixer les víctimes i dir qui varen ser els botxins, no per revenja, sinó per protegir la democràcia”
– Sebastià Alzamora
Preservar la memòria, resistir l’oblit
Al llarg de l’entrevista, Sebastià Alzamora defensa la necessitat de mantenir viva la memòria dels fets col·lectius i familiars. Segons ell, els darrers anys han vist créixer els intents de reescriure o esborrar el passat. “És important reconèixer les víctimes i dir qui varen ser els botxins, no per revenja, sinó per protegir la democràcia”, afirma.
També recorda que la memòria no pot quedar-se només en les plaques commemoratives o en espais simbòlics. “És important practicar una memòria activa entre nosaltres mateixos”, diu. Per a Alzamora, aquest record actiu ha de formar part del llenguatge i de l’expressió literària.
El català, la transmissió i la llengua poètica
Tot i que Llengua materna no aborda el català com a tema central, el poeta admet que la llengua hi és present com a rerefons. “Hi ha un fragment on explic que ma mare em va ensenyar a escriure. Aquesta transmissió de la llengua és fonamental”, subratlla.
En relació amb el moment actual, admet que vivim una etapa de regressió democràtica. L’auge dels discursos d’extrema dreta, el rebuig a la diversitat i la negació de la memòria formen part d’un context que ha influït en l’escriptura dels poemes. “És important protegir la memòria d’aquells que volen esborrar-la”, diu.
«Escriure poesia, diu, és una tasca que exigeix trobar una manera pròpia de dir les coses, i això requereix temps i constància»
– Sebastià Alzamora
Un procés d’escriptura llarg i exigent
Els dos poemes han estat escrits durant un període de set anys. Alzamora reconeix que, amb el temps, escriure no esdevé més fàcil, sinó més complex. “Com més anys fa que t’hi dediques, més t’adones de les teves limitacions i de tota la literatura que ja s’ha escrit”, comenta. Escriure poesia, diu, és una tasca que exigeix trobar una manera pròpia de dir les coses, i això requereix temps i constància.
Durant aquest procés, ha combinat l’escriptura dels poemes amb altres projectes literaris i periodístics, però ha anat tornant-hi una i altra vegada fins a donar-los per tancats.
Les primeres presentacions, a Palma i Manacor
Els primers actes de presentació seran el divendres 6 de juny a Palma, dins la Fira del Llibre, i el dissabte 7 de juny a Manacor. A la presentació de Palma, a la plaça d’Espanya, Sebastià Alzamora estarà acompanyat dels historiadors Jaume
Claret i Margalida Capellà. A Manacor, l’acte tendrà lloc a la llibreria Món de Llibres amb la participació d’Antoni Tugores i Margalida Rosselló.
Preguntat sobre la recepció dels poemes, Alzamora explica que, un cop publicats, els textos deixen d’estar en les seves mans i passen a ser dels lectors. “Jo escric per compartir allò que m’inquieta amb aquells que també ho comparteixen”, conclou.
La lectura com a necessitat
L’autor considera que, més enllà de la necessitat d’escriure, existeix una necessitat de lectura i de coneixement. “És important que hi hagi demanda de coneixement de la nostra història i també d’un llenguatge que ens permeti veure les coses des d’un altre lloc”, afirma.
Amb aquests dos poemes, Sebastià Alzamora obre un espai per recordar i per fer memòria des de la literatura. No ho fa des del judici, sinó des del gest d’evocar allò que ha marcat vides, llocs i llenguatges.
