Sebastià Alzamora torna a la poesia amb Sala Augusta, una obra que es divideix en dos grans poemes narratius i que tracta la memòria col·lectiva i la personal. El llibre, publicat per Proa, comença evocant l’ús repressiu d’un espai emblemàtic de Palma durant la Guerra Civil, i conclou amb un homenatge a la figura materna de l’autor i a les dones treballadores de la indústria del calçat.
La Sala Augusta i la Palma del 36
El poema que dona títol al llibre situa el lector a la Palma de 1936, amb l’esclat de la guerra i la conversió de diversos espais urbans en centres de repressió franquista. La Sala Augusta, abans Can Mir, fou una antiga fusteria reconvertida en presó. En aquest espai, centenars de presos republicans varen ser reclosos en condicions extremes abans de ser afusellats.
Alzamora recrea l’atmosfera de l’època amb referències geogràfiques precises: el Port de Palma, Can Sales, la Porta de Sant Antoni, la Rambla o el castell de Bellver. Aquest darrer també va funcionar com a centre de reclusió, com ja havia fet anteriorment en altres èpoques de la història.
Escenaris de repressió i execucions
El recorregut històric que ofereix el poema inclou també episodis viscuts a altres punts de l’illa, com el cementiri vell de Manacor, el de Porreres o s’Aranjassa. Hi apareixen noms concrets de víctimes, com Toni Alomar, Xesca Llull, Jerònia Pomar, Joan Garau o Tomeu Jaume, acompanyats de descripcions de les seves detencions, execucions i enterraments en fosses comunes.
També es fa referència al paper d’institucions religioses i autoritats del règim en el procés de repressió. L’autor destaca, mitjançant llistes i repeticions, les condicions dels presoners i la impunitat dels botxins, deixant constància dels noms i dels llocs vinculats a la memòria històrica de Mallorca.
La memòria íntima a ‘Llengua materna’
La segona part del llibre canvia el focus cap a l’experiència personal, a partir de la mort de la mare de l’autor. Aquest poema manté el vincle amb la memòria col·lectiva a través de la figura de les treballadores del calçat, una indústria domèstica molt estesa a Mallorca durant el segle XX.
Aquestes riveteres, que cosien sabates des de casa seva, sovint invisibilitzades i amb condicions laborals precàries, representen aquí un homenatge a una generació de dones que varen sostenir una economia abans que el turisme canviàs el model productiu de l’illa.
Un autor amb una trajectòria consolidada
Llucmajorer nascut el 1972, Sebastià Alzamora és conegut tant per la seva obra poètica com narrativa. Ha publicat novel·les com Sara i Jeremies, Crim de sang, Ràbia o El Federal, i llibres de poemes com La part visible i La netedat. El seu nou treball, Sala Augusta, reforça la línia de compromís amb la memòria i la paraula que travessa bona part de la seva trajectòria.
