La periodista Silvia Intxaurrondo ha publicat la seva primera novel·la, Solas en el silencio, editada per HarperCollins. El llibre s’ambienta al poble fictici de Sopuerta, al nord d’Espanya, on el silenci i la por s’instal·len com a mecanismes de supervivència. En aquest escenari tancat i plujós, els habitants han après a conviure amb la tragèdia aliena sense intervenir-hi, mantenint un pacte implícit de no ingerència.
Un relat coral amb protagonisme femení
El relat arrenca un diumenge, quan un grup de feligresos camina cap a l’església. Entre ells hi ha Sole i el seu fill Joxean, un jove amb discapacitat intel·lectual. Els segueix Miren, veïna i antagonista de Sole. Aquest triangle marca una tensió latent que es desplega al llarg de la novel·la.
El text se centra en un grup de dones que comparteixen silencis i angoixes. L’autora planteja la pregunta de fins a quin punt es pot tolerar la injustícia abans que el silenci es transformi en acció. A mesura que avancen els fets, una cadena d’esdeveniments que totes intuïen acaba esclatant, activant un procés col·lectiu que trenca l’acord del silenci.
Un retrat de comunitat i d’impunitat
A Solas en el silencio, cada casa guarda un passat fosc i cada veïna calla per por de convertir-se en objectiu. El poble s’ha organitzat per evitar el conflicte: mirar cap a una altra banda, no qüestionar, no demanar explicacions. Aquesta estratègia s’ha transmès entre generacions com una forma de protecció col·lectiva. L’arribada de la justícia, en aquest context, s’associa més amb el perill que amb la reparació.
Silvia Intxaurrondo
Silvia Intxaurrondo és periodista i llicenciada en Filologia Àrab per la Universitat Autònoma de Madrid, on també cursà un màster en Estudis Àrabs i Islàmics. La seva trajectòria va començar a la ràdio, a Hoy por Hoy de la Cadena SER, i va continuar a mitjans com Cuatro, CNN+, ETB i Telemadrid. Des del 2023, presenta La Hora de La 1 a TVE, tasca per la qual ha rebut reconeixements com el Premi Ondas de Televisió a millor presentadora.
Amb Solas en el silencio, Intxaurrondo fa el seu debut en la narrativa de ficció. El llibre se situa entre el drama social i la crònica psicològica, i planteja un escenari on les estructures de poder i silenci es construeixen des de la comunitat i el gènere.
