L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) inicia aquest dimecres, 11 de març de 2026, un programa commemoratiu per analitzar l’impacte històric i arquitectònic de la seu del Col·legi de Mercaders. El sis-cents aniversari de la Llotja de Palma marca la data exacta de la signatura del contracte entre la institució mercantil i l’arquitecte Guillem Sagrera l’any 1426, un fita que va donar lloc a un dels exponents més rellevants del gòtic civil a la Mediterrània. La programació s’articula a través d’una conferència inaugural i un cicle posterior de ponències tècniques que s’estendran fins a finals d’abril.
Una anàlisi del llegat de Guillem Sagrera
L’acte d’obertura tindrà lloc a les 19:00 hores amb la intervenció de Sebastiana Sabater Rebassa, catedràtica d’Història de l’Art. Sota el títol ‘La Llotja (1426-2026): sis-cents anys d’història i art a la ciutat de Mallorca’, la ponència de Sabater s’emmarca en el cicle ‘Fent memòria del Consolat de Mar i de la Llotja de Palma. Història, art i patrimoni’. Aquesta primera sessió busca contextualitzar la gènesi de l’edifici no només com a estructura física, sinó com a centre neuràlgic de l’activitat econòmica i social de l’època.
La inauguració es completarà amb una proposta musical de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, sota la direcció de Bernat Quetglas. El repertori seleccionat inclou la peça ‘Transitus liminis’, de Joan Pérez-Villegas, i el ‘Rèquiem’ de Wolfgang Amadeus Mozart. L’elecció d’aquest programa respon a la voluntat d’evocar l’entorn sonor de les etapes constructives de l’edifici, vinculant el patrimoni material amb la creació artística.
Recerca i historiografia a l’Arxiu del Regne
Després de la jornada inaugural, l’activitat es traslladarà a l’Arxiu del Regne de Mallorca, on es duran a terme sis conferències addicionals els dimecres de març i abril. Aquestes sessions es divideixen en quatre eixos dedicats específicament a la Llotja i dos centrats en la institució del Consolat de Mar, permetent una visió transversal de la història marítima i jurídica de l’illa.
El calendari de ponències s’iniciarà el 18 de març amb Catalina Cantarellas, qui analitzarà la ‘fortuna crítica i historiogràfica’ de l’edifici. Seguidament, el 25 de març, Pere Rabassa abordarà els processos de rehabilitació de la Llotja i el seu entorn urbà, una qüestió clau per entendre la preservació de l’estructura original en la Palma contemporània.
Perspectives sobre l’escultura i l’urbanisme medieval
El mes d’abril començarà amb la intervenció d’Antònia Juan el dia 1, centrada en les ‘aproximacions convencionals i alternatives a l’escultura de la Llotja’. Aquesta sessió proposa una mirada detallada a la iconografia i els elements ornamentals que defineixen el treball de Sagrera. El 15 d’abril, l’historiadora Maria Barceló situarà l’edifici en el seu context geogràfic original amb la conferència ‘La Llotja nova enmig del Raval de Mar’.
El cicle tancarà el focus sobre la vessant institucional. El 22 d’abril, Albert Cassanyes presentarà una aproximació documental al llibre del Consolat de Mar del monestir de la Real (1385). Finalment, el 29 d’abril, Pere Ripoll Sastre conclourà el programa amb una dissertació sobre la innovació mallorquina en la tradició jurídica compartida de la Mediterrània.
Aquesta commemoració del sis-cents aniversari de la Llotja de Palma permet documentar la trajectòria d’un edifici que, sis segles després de la seva concepció, manté la seva rellevància com a testimoni de l’expansió comercial i el refinament tècnic del segle XV.
