El músic menorquí Alan Florit, sota el seu projecte personal Snowman Lost His Head, ha presentat recentment el seu tercer treball discogràfic en format físic sota el títol L’altra illa. Aquesta nova referència discogràfica, editada pel segell berlinès Mabui Music, proposa una immersió sonora en la realitat hivernal de Menorca per explorar els conceptes de refugi, memòria i transformació territorial. El disc arriba després d’una trajectòria de l’autor vinculada a la creació de bandes sonores i la publicació de referències prèvies en l’àmbit de la música ambiental i l’electrònica introspectiva.
Un refugi sonor davant el dualisme estacional
L’altra illa s’articula com una resposta al contrast entre l’estiu i l’hivern que defineix la vida a l’arxipèlag. En aquesta ocasió, Alan Florit s’allunya del ritme accelerat de la temporada alta per centrar-se en la quietud de l’illa durant els mesos freds. Les composicions es defineixen per ser més pausades i atmosfèriques que en els seus treballs anteriors, construint paisatges sonors que conviden a la introspecció i a la desconnexió del ritme quotidià.
El disc no només funciona com una peça estètica, sinó que planteja un exercici de memòria sobre una Menorca que l’autor considera en procés d’esvaïment. A través d’aquest refugi musical, s’analitza la relació entre l’habitant i un entorn que ha patit transformacions radicals, servint d’homenatge a les generacions passades que han viscut aquesta evolució del territori.
Projecció des de Berlín en format casset
La publicació de L’altra illa suposa un punt d’inflexió en la carrera de Snowman Lost His Head pel que fa a la seva distribució. Després de publicar els àlbums Mei i Vincles amb el segell local Velomar Records, aquest nou treball s’ha editat en format casset i digital a través de la plataforma Mabui Music, amb seu a Berlín. Aquest moviment representa una expansió cap a l’escena internacional per a la música de Florit.
L’obra manté la línia de treball que el músic ha desenvolupat en diversos formats, des de netlabels internacionals fins a la composició per a films i videojocs. En aquesta ocasió, el focus recau en una nostàlgia serena que intenta retenir, mitjançant el so, la identitat d’una societat que s’enfronta a la dificultat de reconèixer-se en el seu propi espai geogràfic.
