El Ministeri de Cultura ha presentat aquest dijous, 22 de gener de 2026, el ‘Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2025’, un document que radiografia l’estat de la qüestió literària a l’Estat. Segons les dades exposades a la Librería Rafael Alberti de Madrid, el 69,8% de la població espanyola major de 14 anys llegeix llibres, tot i que un 33,8% dels ciutadans admet que no llegeix mai o gairebé mai. Malgrat el to de celebració per part de les institucions, que destaquen que la lectura per oci supera per primera vegada el 66% de la població , l’informe evidencia, un any més, una clara bretxa de gènere i diferències substancials basades en el nivell d’estudis.
Les dones llegeixen considerablement més
L’anàlisi de les dades desagregades per sexe confirma que els hàbits de lectura no són homogenis. Les dones continuen sent considerablement més lectores que els homes: un 72,3% d’elles llegeix llibres enfront del 59,8% dels homes. Aquesta diferència de més de 12 punts percentuals es manté malgrat que tots dos sexes han registrat un creixement en els seus índexs lectors des de l’any 2017.
Pel que fa a les motivacions per no llegir, els arguments també varien segons el gènere. La manca de temps és la raó principal (42%) per als no lectors, un argument esgrimit majoritàriament per les dones i la població adulta. En canvi, els homes assenyalen amb més freqüència la preferència per altres entreteniments o la manca d’interès.
Els joves desmunten els mites
Contra la percepció social estesa que el jovent ha abandonat els llibres, l’informe presentat avui aporta dades que indiquen el contrari. La franja d’edat compresa entre els 14 i els 24 anys és, de fet, el sector de població que més llegeix a Espanya, amb un 76,9% de lectors.
A l’altre extrem de la piràmide d’edat, la població major de 65 anys presenta un índex de lectura del 58%. Tot i ser una xifra inferior a la dels joves, aquest grup ha experimentat un creixement notable, augmentant 13 punts percentuals en el període comprès entre 2017 i 2025.
El nivell d’estudis condiciona l’accés a la lectura
El Baròmetre reflecteix com el nivell educatiu continua sent un factor determinant en els hàbits de lectura. El 82,2% de la població amb estudis universitaris es declara lectora, una xifra que cau dràsticament fins al 41,9% entre la població amb estudis primaris. Si bé tots els nivells han registrat increments des de 2017, la distància entre els qui tenen formació superior i els qui no en tenen segueix sent molt àmplia.
Suport digital i descàrregues gratuïtes
Després d’uns anys d’estancament, la lectura en format digital ha tornat a créixer i ja arriba al 33,2% de la població. Els dispositius més utilitzats són el llibre electrònic (16%) i el telèfon mòbil (11,8%).
Un dada rellevant sobre el consum digital és la forma d’obtenció dels llibres. Segons l’estudi, un 50,7% dels lectors digitals afirma haver descarregat els llibres gratuïtament, mentre que només un 32,7% assenyala haver pagat per la descàrrega. Paral·lelament, l’ús d’audiollibres continua la seva tendència a l’alça i ja és utilitzat pel 9% de la població, especialment entre els més joves.
Mercat i biblioteques
En l’àmbit comercial, el 54,1% dels espanyols va comprar algun llibre no de text durant el 2025. La llibreria tradicional resisteix com el principal canal de compra (40%), seguida per internet (24%) i les cadenes de llibreries (16%). Pel que fa a l’ús de serveis públics, l’assistència a biblioteques s’apropa al 30% de la població (29,8%), recuperant nivells previs a la pandèmia.
L’informe ha estat elaborat per l’empresa Conecta per a la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) amb la col·laboració del Ministeri de Cultura. El ministre Ernest Urtasun ha qualificat les dades de “extraordinàriament bones” durant la presentació.
