Bruce Springsteen ha publicat una peça que s’allunya de l’exercici d’estil per endinsar-se en la denúncia política directa. Sota el títol ‘Streets of Minneapolis’, el músic de Nova Jersey articula una resposta immediata a la violència exercida per agents d’Immigració i Control de Duanes (ICE) a la ciutat de Minneapolis, fets que han culminat amb la mort a trets de Renee Macklin Good i Alex Pretti aquest mateix mes. Més que una cançó, el llançament es presenta com un document sonor que acusa les institucions federals d’exercir “terror d’Estat” contra la població civil i, específicament, contra la comunitat immigrant.
Rock contra la narrativa oficial
La composició recupera la sonoritat clàssica de l’E Street Band, amb un cor complet i una instrumentació de rock and roll, però la veu de Springsteen adopta un to aspre i indignat, lluny de la celebració. La lletra funciona com un mecanisme de verificació de fets (fact-checking) en temps real, assenyalant directament les discrepàncies entre els informes governamentals i la realitat documentada pels ciutadans.
A ‘Streets of Minneapolis’, Springsteen interpel·la figures clau de l’administració com Stephen Miller i la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem. El músic contraposa la “sang i els ossos” de les víctimes a les “brutes mentides” dels funcionaris, subratllant com els vídeos dels testimonis oculars desmenteixen la versió de l’autodefensa policial. “La seva pretensió va ser defensa pròpia, senyor / Simplement no creguis als teus ulls”, canta, posant el focus en la batalla pel relat visual i la veritat fàctica.
La construcció de l’enemic intern
El context que motiva la cançó revela una escalada retòrica per part de les autoritats. Després que l’infermer de 37 anys Alex Pretti fos abatut dissabte passat, la secretària Noem va qualificar les accions de la víctima de “terrorisme domèstic”, assegurant que havia exhibit una arma i atacat els agents. Una terminologia bèl·lica similar va ser utilitzada per descriure el comportament de Renee Macklin Good abans de ser executada per un oficial.
No obstant això, la peça de Springsteen posa de manifest la fragilitat d’aquestes acusacions. Una revisió preliminar del govern sobre el cas de Pretti ja s’ha desviat de les declaracions inicials de Noem, rebaixant l’acusació a una resistència a l’arrest abans de rebre els trets de dos agents de Duanes i Protecció Fronterera. Aquesta contradicció en la versió oficial és el nucli argumental que Springsteen explota per deslegitimar l’actuació de l’anomenat “Rei Trump” i els seus “matons federals”.
Compromís més enllà de l’estudi
El llançament no és un gest aïllat. A principis de mes, durant la seva aparició al festival Light of Day a Nova Jersey, Springsteen ja va dedicar la seva interpretació de The Promised Land a la memòria de Renee Macklin Good. En aquella ocasió, es va alinear amb l’alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, fent-se ressò de la seva exigència que l’ICE abandoni la ciutat immediatament.
Amb la publicació de la cançó, Springsteen tanca el cercle del seu activisme recent, dedicant l’obra a “la gent de Minneapolis, els nostres veïns immigrants innocents i a la memòria de l’Alex Pretti i la Renee Good”, amb una crida final a mantenir la llibertat davant l’abús de poder.
