El nou llibre de Jaume Subirana, Literatura, llengua i lloc, editat per Anagrama dins la col·lecció Argumentos, proposa una lectura de la literatura catalana des d’una perspectiva poc habitual: la de la termodinàmica. L’autor parteix del concepte d’entropia, desenvolupat per Rudolf Clausius el 1865, per qüestionar els models d’anàlisi literària que encara operen sota patrons tancats i estables, i que sovint no reflecteixen les dinàmiques actuals d’intercanvi cultural i simbòlic.

Entre Verdaguer i Clausius, una coincidència temporal i conceptual

El punt de partida del llibre se situa el 1865, quan Jacint Verdaguer guanya dos premis als Jocs Florals de Barcelona i Clausius formalitza el concepte d’entropia. Subirana traça una connexió simbòlica entre aquests dos moments per plantejar la necessitat de revisar la manera com es concep i s’estudia la literatura. La seva tesi és que l’activitat literària, entesa com a fenomen social i cultural, no pot continuar sent explicada mitjançant models exegètics o historicistes exclusivament.

La literatura com a sistema obert i interdependent

Inspirant-se en conceptes com el polisistema d’Even-Zohar i la mobilitat sobremoderna de Marc Augé, l’autor argumenta que la literatura catalana —com qualsevol altra— ha de ser entesa com un sistema obert, en constant interacció amb altres sistemes culturals i literaris. Aquesta mirada sistemàtica, influïda per les lleis de la termodinàmica, permet, segons Subirana, entendre millor els fluxos d’energia simbòlica, els desequilibris i els processos d’intercanvi entre els diversos actors del sistema literari: autors, editors, traductors, crítics, acadèmia, institucions i públic lector.

Una crítica als límits disciplinaris i a la falta de renovació teòrica

Subirana sosté que, tot i l’existència de projectes com la Història de la literatura catalana de Riquer, Comas i Molas o el Panorama crític de la literatura catalana, falta una reflexió més articulada sobre les relacions entre literatura, cultura i identitat col·lectiva. A més, apunta que l’acadèmia catalana ha incorporat només parcialment els debats internacionals sobre patrimoni immaterial, literatura comparada o estudis subalterns. Aquesta situació fa que, segons l’autor, el relat sobre la literatura catalana segueixi ancorat en estructures narratives pròpies del segle XIX o de la postguerra franquista.

Un assaig breu per qüestionar paradigmes i obrir el debat

Literatura, llengua i lloc no és un manual de filologia ni una història de la literatura catalana, sinó una proposta assagística que combina una anàlisi de la situació actual amb una crida a revisar els marcs teòrics amb què s’estudien els fenòmens culturals. El text està escrit des de la consciència de les limitacions pròpies i del context, però amb la voluntat d’afegir matisos a un debat sovint polaritzat o excessivament especialitzat.

Amb aquest llibre, Subirana reprèn la línia d’estudis iniciada en treballs anteriors com Construir amb paraules i convida a repensar la literatura com un espai de fluxos i d’interdependències, més que no com un recinte estable i delimitat. El concepte d’entropia es converteix així en una eina per observar les transformacions i tensions que afecten no només les obres i els autors, sinó també el conjunt del sistema cultural contemporani.