La pel·lícula “Sueños en Oslo”, dirigida pel noruec Dag Johan Haugerud, s’estrena als cinemes el pròxim 21 de novembre. L’estrena arriba després de guanyar l’Oso de Oro a la Millor Pel·lícula a la darrera edició del Festival de Berlín, així com el Premi FIPRESCI de la competició internacional. El film és la tercera i darrera entrega de la trilogia coneguda com a “Trilogía de Oslo” a l’Estat espanyol, i “Sex Love Dreams” a escala internacional.
Distribuïda per Filmin, “Sueños en Oslo” està protagonitzada per Ella Øverbye, Selome Emnetu, Ane Dahl Torp i Anne Marit Jacobsen. Ha estat també preseleccionada per als Premis del Cinema Europeu 2026 en la categoria de llargmetratge.
El primer amor com a detonant
“Sueños en Oslo” se centra en Johanne, una jove de 17 anys que s’enamora per primera vegada. La destinatària dels seus sentiments és la seva professora de francès, una dona adulta. Sense compartir-ho amb ningú, Johanne escriu les seves emocions en arxius personals que guarda al seu ordinador. Quan la seva mare i la seva àvia accedeixen a aquests textos íntims, la descoberta provoca una reacció inicial de sorpresa i escàndol.
Posteriorment, mare i àvia comencen a veure en els escrits de Johanne un possible valor literari. Aquest fet obre una conversa intergeneracional sobre amor, sexualitat i autorepresentació, posant en qüestió les seves pròpies experiències passades i les decisions que varen prendre en relació amb el desig i la llibertat individual.
Tres mirades generacionals sobre el desig
Dag Johan Haugerud planteja un relat en què tres generacions de dones —Johanne, la seva mare i la seva àvia— es confronten a partir d’un mateix fet: l’enamorament primerenc de la jove. Segons ha explicat el director, aquest amor “transformador” desferma una reacció en cadena que afecta la manera com les tres dones conceben el passat i el present dels seus afectes.
La mare, segons Haugerud, adopta una mirada més protectora i normativa, preocupada per la conveniència de publicar unes memòries íntimes escrites per una menor. L’àvia, en canvi, connecta amb les seves vivències durant la joventut i aporta una visió que el director descriu com a més espiritual i irreverent.
Aquesta confrontació de perspectives esdevé un eix central de la pel·lícula, que planteja com les experiències amoroses, tot i el pas del temps, mantenen un eco persistent que continua influint en la percepció individual i col·lectiva del desig i la llibertat personal.
La Trilogía de Oslo es tanca amb un reconeixement internacional
“Sueños en Oslo” tanca la trilogia que Haugerud ha desenvolupat al llarg dels darrers anys, formada també per “Sexo en Oslo” i “Amor en Oslo”. Les tres pel·lícules són històries independents, amb personatges i trames autònomes, però connectades per una mateixa exploració temàtica: la sexualitat, l’amor i la llibertat.
“Sexo en Oslo” es va estrenar als cinemes el 25 d’octubre de 2024 i ja està disponible a Filmin. “Amor en Oslo” arribarà directament a la plataforma el 14 de novembre. La trilogia està distribuïda íntegrament a l’Estat per Filmin, que ja havia introduït Haugerud al públic espanyol amb el film “Cuidado con los niños”, presentat al Atlàntida Mallorca Film Fest 2020.
Amb “Sueños en Oslo”, Haugerud ha aconseguit el màxim reconeixement del Festival de Berlín. La pel·lícula se suma així a una selecció de títols guardonats amb l’Oso de Oro que han circulat internacionalment i han obtingut visibilitat en festivals i plataformes europees.
Reaccions dins i fora de la ficció
A la pel·lícula, les conseqüències de l’enamorament de Johanne no es limiten a la seva pròpia vivència. Els textos que escriu activen processos de reflexió en la seva mare i en la seva àvia, obrint una narrativa paral·lela que va més enllà de la història principal. Aquest recorregut compartit pels tres personatges dona lloc a una anàlisi del pas del temps i de la manera com els ideals, les decisions i les expectatives canvien o es repeteixen dins d’un mateix llinatge.
“Sueños en Oslo” construeix una estructura dramàtica on les tres dones protagonistes no només comparteixen espai familiar, sinó també inquietuds sobre el sentit de les emocions, el paper de la literatura com a canal de comunicació i la tensió entre intimitat i exposició pública.
Haugerud, nascut a Noruega el 1964, ha combinat la direcció cinematogràfica amb la creació literària. En el seu treball s’observen elements recurrents com el conflicte generacional, la introspecció emocional i el pes de les convencions socials. Amb aquesta tercera entrega de la seva trilogia, el director torna a abordar aquestes qüestions a través d’una estructura coral i un enfocament centrat en el diàleg intergeneracional.
