L’exposició El abrazo. Mujeres artistas, obra, voz y rostro, que s’inaugura el 29 de gener a les Naves de Gamazo, no és només una mostra d’art contemporani; és un exercici de relectura històrica. El títol de l’exposició ret homenatge explícit a Juan Genovés, l’autor de la icònica obra El abrazo, que es va convertir en el símbol de la Transició espanyola. En aquesta ocasió, però, la “reconciliació” no es planteja entre bàndols polítics, sinó entre la història de l’art i les dones creadores que, com la mallorquina Susy Gómez, van començar la seva trajectòria en el segle XX sota el marc de la nova democràcia.
La mostra s’integra en el programa estatal “España en Libertad. 50 años” i es beneficia del treball de l’artista Concha Mayordomo, fundadora de l’associació Blanco, Negro y Magenta. Mayordomo aporta la dimensió humana a l’experiència estètica, posant rostre i relat biogràfic a les nou autores seleccionades, evitant així que l’obra quedi aïllada del seu context vital.
Susy Gómez: la presència insular en el cànon contemporani
Dins aquest marc de mecenatge i reivindicació, la participació de Susy Gómez (Pollença, 1964) és l’argument que connecta Mallorca amb els grans corrents del col·leccionisme estatal. Gómez, la trajectòria de la qual ha estat estretament lligada a la introspecció i la revisió dels arquetips femenins, apareix en aquesta mostra com una figura de consens entre el col·leccionisme privat i el públic.
La seva inclusió en una tria de només nou artistes reafirma el valor de la seva obra com a patrimoni nacional. El fet que la seva peça convisqui amb les de referents com Cristina Iglesias o Helena Almeida subratlla la vigència d’una generació que va saber transformar la llibertat política en llibertat formal. L’exposició a Santander esdevé, per tant, una oportunitat per observar com el mercat i la institució han anat digerint —encara que lentament— la producció de les dones que, com Gómez, han definit l’estètica de la llibertat.
