El sector de l’art contemporani a l’Estat espanyol ha dit prou. El Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo ha emès aquest divendres, 16 de gener, un comunicat contundent on anuncia mesures dràstiques davant la inacció governamental: un tancament patronal de totes les galeries associades i la suspensió immediata de qualsevol servei gratuït a museus i centres d’art públics. La protesta, motivada per l’asfíxia fiscal que suposa mantenir un IVA del 21% enfront del tipus reduït que apliquen els països veïns, es materialitzarà amb una baixada de persianes generalitzada entre el 2 i el 7 de febrer, una setmana abans de la cita clau d’ARCO. L’objectiu és fer visible el malestar d’un teixit cultural que se sent menystingut per les administracions.
Una setmana de “museus” buits
La mesura més impactant d’aquest paquet d’accions és, sens dubte, el tancament físic dels espais. Sota la premissa que les galeries actuen, a la pràctica, com a espais culturals d’accés lliure per a la ciutadania, el Consorcio ha decidit bloquejar-ne l’accés durant sis dies. Aquesta acció pretén evidenciar el buit que deixaria la desaparició d’aquests agents privats que sostenen gran part de l’ecosistema artístic. Segons es desprèn de la comunicació feta pública al seu portal web, la intenció és demostrar que, sense les galeries, “es tanca el major museu d’Espanya”. No es tracta només d’una aturada comercial, sinó d’una reivindicació del caràcter de servei públic que ofereixen aquestes empreses culturals, sovint sense contrapartida.
Vaga de zel administrativa
Més enllà del tancament, el comunicat del Consorcio detalla una segona línia d’actuació que pot fer trontollar la programació de molts equipaments públics: el cessament de tota col·laboració gratuïta durant un període de tres mesos. Fins ara, és pràctica habitual que les galeries realitzin tasques de gestió, recerca d’arxiu, coordinació de transports, localització de col·leccionistes o cessió de drets i imatges per a exposicions institucionals sense cobrar honoraris.
Aquesta “feina invisible”, essencial per al funcionament de museus i centres d’art, deixarà de fer-se de manera altruista. El missatge és clar: la professionalització del sector no pot dependre de la bona voluntat dels galeristes mentre l’Estat els penalitza amb una fiscalitat que llastra la seva competitivitat internacional. Si l’administració vol serveis, els haurà de pagar o gestionar pel seu compte, posant en relleu la dependència real que existeix entre el sector públic i el mercat privat de l’art.
Un greuge comparatiu insostenible
El rerefons d’aquest esclat és la llarga reivindicació per l’homologació de l’IVA de l’art a Espanya amb la directiva europea, que permet tipus reduïts d’entre el 5% i el 8%. Mentre França o Itàlia ja han mogut fitxa per protegir els seus mercats, el Ministeri d’Hisenda espanyol manté el tipus general del 21%, un fet que deixa les galeries locals en una situació de desavantatge flagrant. El Consorcio de Galerías de Arte Contemporáneo alerta que aquesta diferència no només desincentiva el col·leccionisme interior, sinó que expulsa els artistes espanyols dels circuits internacionals, fent inviable la sostenibilitat de molts projectes. La inacció dels ministeris de Cultura i Hisenda ha estat el detonant final per passar de les paraules als fets amb aquest calendari de mobilitzacions.
