No me regales rosas, prefiero margaritas con mucho hielo, publicat per Harper Collins, és el primer llibre de Tania Martínez. La publicació, prevista per al 14 de maig de 2025, presenta una trobada entre quatre dones que, després de molt de temps sense veure’s, decideixen reunir-se per celebrar els seus aniversaris. Durant aquest retrobament, emergeixen converses sobre les seves vides: matrimonis, separacions, criatures que ja han marxat de casa, aventures sentimentals i el pas dels anys.
La trama funciona com un escenari on les protagonistes exposen la pressió de complir amb múltiples expectatives socials i familiars. Sota una aparent quotidianitat, el llibre obre un espai per qüestionar el model de dona idealitzat: eficient, impecable i sempre disponible.
De la direcció de mitjans al relat personal
Martínez és una professional amb una trajectòria de més de dues dècades en el sector de la comunicació. Ha ocupat càrrecs directius en mitjans com El Mundo, Expansión o Marca, i actualment lidera la revista SEMANA com a directora general. La seva formació inicial va ser en Economia i Empresa a la Universitat CEU San Pablo, amb llicenciatura per la Universitat Autònoma de Madrid.
Amb aquest debut literari, fa un gir cap a una narrativa de caràcter íntim. L’origen d’aquest canvi es vincula a una experiència personal: la malaltia d’Alzheimer del seu pare. A partir d’aquell moment, Martínez es va començar a formar en hàbits saludables i prevenció de malalties, obtenint diverses certificacions internacionals en nutrició, salut cerebral i coaching emocional.
Un relat sobre la pressió invisible
El llibre recull, a través del diàleg entre amigues, el malestar creixent davant el model de dona multifuncional. Martínez formula una invitació a revisar aquests rols, no des del dramatisme, sinó des d’una mirada crítica i compartida. No es tracta de relats excepcionals, sinó de situacions conegudes: la conciliació, les exigències laborals, les relacions sentimentals o la invisibilització del propi desig.
La proposta aposta per desmuntar la idea de la dona com a supervivent silenciosa i exposa les contradiccions d’un sistema que exigeix rendiment permanent a totes les esferes de la vida.
La metàfora de les margarides
El títol del llibre serveix també com a símbol: No me regales rosas, prefiero margaritas con mucho hielo és una declaració que rebutja la romantització tradicional. En comptes de flors que representen la passió idealitzada, la protagonista prefereix una opció més fresca, realista i adaptada als seus gustos actuals. Una metàfora que articula el to de l’obra: directe, col·lectiu i desacomplexat.
El llibre de Tania Martínez no planteja solucions ni fórmules. Recull una conversa pendent entre amigues que comencen a demanar menys responsabilitats i més espais propis. Una ficció que parteix de vivències compartides per posar en qüestió una narrativa que ja no encaixa.
