Una recerca acadèmica recent aporta noves dades sobre la judeofòbia i l’antisemitisme a Mallorca des de finals del segle XVIII fins avui. La investigadora Laura Miró Bonnín ha defensat a la Universitat de les Illes Balears la seva tesi doctoral, centrada en l’evolució de la discriminació envers els xuetes, descendents de jueus conversos.
A partir de documents d’arxiu, premsa històrica, testimonis orals i correspondència, l’estudi examina com s’ha perpetuat la marginació d’aquesta comunitat. Les Reials Cèdules de Carles III (1782, 1785 i 1788) marquen un punt d’inflexió en aquest relat, però la integració social real ha estat un procés lent i complex.
L’abolicó de la puresa de sang i el canvi social
Durant el segle XIX, els xuetes varen ser un blanc recurrent en moments de crisi política. Tot i que l’abolició de les lleis de puresa de sang el 1835 va obrir noves oportunitats, la discriminació va persistir. A partir de 1868, amb la consolidació del sistema liberal, alguns xuetes varen accedir a posicions polítiques i acadèmiques rellevants.
L’estudi assenyala que, en paral·lel a l’augment de l’antisemitisme a Europa a finals del segle XIX, sectors ultracatòlics a Espanya mantenien un discurs hostil contra els xuetes. Tot i això, el Reial decret de 1924, que facilitava la nacionalitat espanyola als sefardites, i el creixent paper polític d’alguns xuetes a Mallorca varen modificar parcialment aquesta realitat.
La Segona República i la Guerra Civil
Amb l’arribada de la Segona República, Mallorca esdevingué refugi per a intel·lectuals alemanys, alguns d’ells jueus. La seva presència va fomentar un debat sobre la memòria històrica dels xuetes. A partir de 1931, la Lliga Laica impulsà iniciatives per reivindicar les víctimes dels Actes de Fe de 1691.
Durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, el règim adoptà una posició ambigua respecte als jueus i xuetes. Malgrat la seva al·liansa amb el nazisme alemany i el feixisme italià, la repressió directa cap als xuetes fou menys intensa que en altres països. No obstant això, es varen documentar episodis d’intimidació i control sobre aquesta comunitat.
Del franquisme a la recuperació de la memòria històrica
Després de la Segona Guerra Mundial, Espanya va intentar distanciar-se de l’antisemitisme oficial per motius diplomàtics. Al mateix temps, a Mallorca, els xuetes començaren a guanyar presència en la vida cultural. A partir de 1966, les seves aportacions a la recerca històrica i la cultura popular varen ajudar a reconfigurar la percepció social d’aquesta minoria.
En les darreres dècades, les institucions han impulsat iniciatives per reparar els greuges històrics. Homenatges, estudis acadèmics i projectes culturals han contribuït a la preservació i difusió de la història xueta. Aquestes accions han ajudat a reduir l’estigma històric i a normalitzar la seva integració social.
Un estudi que aporta noves perspectives
La tesi de Laura Miró Bonnín ofereix una anàlisi detallada sobre els mecanismes de discriminació i resistència dels xuetes. Amb aquest treball, la investigadora posa en context la pervivència d’estereotips i les dinàmiques de marginació que han marcat la història d’aquesta comunitat fins a l’actualitat.
