Les xarxes socials han esdevingut un element clau en la transformació de la política actual. Una tesi doctoral recent, presentada per Andrés Silvano Bernstein Darder a la Universitat de les Illes Balears, analitza aquesta influència i els efectes negatius que pot tenir sobre la democràcia.
Sectarisme polític i divisió social
El concepte de sectarisme polític, com es planteja en la tesi, reflecteix la divisió de la societat en bàndols irreconciliables. Aquesta divisió es fonamenta en una moral estreta, on cada grup percep l’altre com a immoral o corrupte. Aquesta dinàmica pot posar en perill les institucions democràtiques.
Xarxes socials i el canvi en l’esfera pública
L’anàlisi destaca que les xarxes socials han canviat completament la manera com les persones interactuen amb la informació. Aquestes plataformes no només han revolucionat l’accés a la informació, sinó que també han influït en els processos de socialització de molts usuaris.
Biaixos cognitius i raonament motivat
Un dels punts centrals de la investigació és l’ús de les xarxes socials per fomentar els biaixos cognitius. Això es produeix quan les persones interpreten la informació segons les seves creences prèvies, fet que pot minar la qualitat del debat públic. Aquest fenomen és aprofitat per aquells qui volen desinformar o manipular l’opinió pública.
La moralització de la política
La moralització de la política, un aspecte essencial del sectarisme polític, és també fomentada per les xarxes socials. Aquestes plataformes difonen continguts altament emocionals, dissenyats per generar indignació i divisió. Aquesta estratègia és utilitzada per actors polítics i socials amb l’objectiu de fomentar la polarització.
El paper del populisme d’extrema dreta
A més, la tesi se centra en el paper del populisme d’extrema dreta. Segons l’estudi, aquests moviments utilitzen les xarxes socials per difondre missatges simplistes i polaritzadors, connectant amb persones que se senten alienades o impotents davant de la situació actual. Aquesta estratègia ha permès el creixement de moviments populistes a diversos països, com els Estats Units, Itàlia o l’Argentina.
Conclusió i reflexió final
La tesi finalitza amb una reflexió sobre les limitacions de les democràcies per frenar l’auge d’aquests moviments. L’autor proposa que la solució passa per transformar l’esfera pública digital en un espai més democràtic, on es prioritzi la informació veraç i el debat racional.
Aquesta investigació aporta una visió àmplia i rigorosa sobre com les xarxes socials han alterat la política contemporània i com es pot frenar el sectarisme polític.
Foto: A.Costa/UIB
