Los olvidados de la Transición. Testimonios de un periodo sangriento és el títol del nou llibre impulsat per la Fundación Federico Engels, el Colectivo por los Olvidados de la Transición (COT) i Garaje Ediciones. El volum reuneix relats de joves que, durant els anys de la Transició espanyola, varen participar en mobilitzacions estudiantils i obreres, i varen patir violència policial o de grups d’extrema dreta. L’objectiu del projecte és recuperar aquestes memòries silenciades i oferir un reconeixement públic a les víctimes d’un període encara marcat per l’impunitat.
Relats de familiars i supervivents
El nucli central del llibre està format pels testimonis directes de víctimes, familiars i amics de joves represaliats entre 1973 i 1981. El llibre dona veu a persones que varen patir persecució, empresonament, tortures o fins i tot l’assassinat dels seus éssers estimats per haver participat en manifestacions, vagues o altres formes de protesta política.
Un dels casos que s’hi recullen és el d’Arturo Ruiz, assassinat el 23 de gener de 1977 per una banda de sicaris d’extrema dreta durant una mobilització a favor de l’amnistia. El seu germà, Manuel Ruiz, que va morir el 2023, va dedicar dècades a documentar i reivindicar la memòria d’aquestes víctimes. El llibre reconeix el seu treball com a peça clau en la construcció del COT i en la identificació de famílies afectades per la repressió del període.
Origen i desenvolupament del projecte
El projecte editorial parteix de les jornades Transición Sangrienta organitzades a l’Espacio Rosa Luxemburgo de Madrid l’octubre de 2024. Aquelles trobades varen reunir testimonis directes de familiars i supervivents d’un context històric sovint exclòs del relat oficial. D’aquella experiència en va sorgir la voluntat de deixar constància escrita d’aquests fets i de denunciar el pacte de silenci establert al voltant del règim del 78.
El llibre compta amb aportacions de Pablo Mayoral, Olga Gutiérrez i Javier Almazán, membres destacats del COT. També inclou poemes de Javier Almazán i reflexions sobre el context polític i les conseqüències socials de la repressió postfranquista.
Una lectura crítica del relat de la Transició
Segons els promotors de l’obra, Los olvidados de la Transición vol oferir una lectura alternativa a la imatge oficial de la Transició com a període pacífic. El llibre documenta més de 300 assassinats comesos per la policia i per grups feixistes, així com milers de casos de tortura, empresonament i repressió sindical i política. També assenyala el paper de la Llei d’Amnistia de 1977 com a instrument legal per frenar les demandes de veritat, justícia i reparació.
El volum denuncia que el relat hegemònic de la Transició va ser construït amb el consens dels partits que donaren suport al règim del 78, inclosa l’esquerra parlamentària, i que encara avui es manté a través de discursos institucionals que defineixen aquella etapa com “modèlica”.
Objectius i context
Els impulsors del llibre reivindiquen la recuperació de la memòria històrica de la classe treballadora com una eina necessària per enllaçar amb les lluites socials del present. Presentat com una declaració ètica i política, Los olvidados de la Transición planteja que la militància del passat ha de ser reconeguda i que els crims del franquisme i del postfranquisme no poden continuar impunes.
Amb aquesta publicació, la Fundación Federico Engels, el COT i Garaje Ediciones volen contribuir al debat sobre la memòria democràtica, oferint documentació i testimonis que fins ara han estat absents dels discursos oficials.
