Nova primera jornada del Mallorca Live Fest a la butxaca! Ja en són uns quants i costa no repetir-se en les sensacions que provoquen les primeres passes per les enormes instal·lacions de l’antic AquaPark de Magaluf rebentades de la major heterogènia social de la nostra illa, però que sempre tenen una cosa clara en comú: les ganes de divertir-se i passar-ho bé. De cridar amb els himnes de cada grup o amb totes les cançons del seu grup preferit.
Arribàrem prest i amb molta set. Però decidirem, abans, anar a donar un tomb per veure les novetats que ens oferia enguany l’esdeveniment musical més important de cada any. Zones perquè els infants es puguin divertir, amb una ludoteca ecològica al centre de les instal·lacions. La veritat que molts d’adults també ens vàrem animar a provar-ho. La Plaza, la zona més tecno de totes s’havia convertit en una pista de ball amb trespol de gespa (artificial), molt necessari. I L’espai davant l’escenari principal i el tercer s’havia fet molt més gros reubicant les casetes de recàrrega i una de les barres. La zona Vip reduïda tot i la diversificació estratificada d’una punta de piràmide molt desequilibrada.
Reconvertits a nivell mental en un punt vermell sobre el mapa, ens dirigirem a la barra per les primeres dues cerveses. La tarda-nit-matinada es presentava llarga. Enguany només hi ha 2 jornades amb la tercera reconvertida en un reclam brutal: David Guetta. Així doncs, el cartell variat de sempre omplia moltes hores i, com sempre passa, alguns superposicions ajuntats amb el FOMO de qui no es vol perdre res, ens animava a passar un festival de kilòmetres.
Primera parada: el final del concert de Vënkman al petit escenari dedicat als grups locals al que ja ens tenen acostumats. D’allà a Yes & Maybe, un regal inesperat als amants del Brit PopRock, amb un so molt genuí que introduïa una mica al gènere d’un dels grups més esperats del dia pels fills de RazzMatazz: The Libertines. Vàrem gaudir una estoneta de La Plazuela, on t’agradi o no el gènere, la connexió amb el públic i els sons flamenc modern convidaven a gaudir el moment. També fou una sorpresa la posada en escena dels catalans 31FAM que omnivulà al públic més jove del Mallorca Live amb trap, Reggeton bilingüe.
Ara era el moment de la primera actuació a l’escenari principal. Comença Dani Fernández amb una gespa plena de fans escridassant. Després d’un ensurt entre el públic que va obligar a fer una petita pausa al concert, l’artista va acabar de fer el repàs a les seves cançons més conegudes amb una aclucada d’ull a Supersubmarina i una altra Robe.
Amb la darrera nota de Bailemos, enfocarem camí cap a l’escenari d’Es Jardí. Personalment, una de les actuacions més esperades de la nit: The Libertines, que varen tocar tots els seus èxits amb el seu estil característic de mirades a l’horitzó, andances desequilibrades i molt bona música. El seu final coincidia amb l’inici de Viva Suecia, però hem de ser sincers. Essent com ho són, un dels meus grups preferits en l’indie espanyol actual, els he vist moltes vegades. I, tinc la sensació que The Libertines té moltes menys paperetes de tornar.
Igualment, vàrem poder gaudir la major part del concert del primer cap del Mallorca Live Festival 2026 que varen demostrar perquè son cap de cartell i perquè reparteixen bon rotllo allà on van. Un concert més multitudinari i amb una posada en escena més impressionant que mai, ens varen fer gaudir dels seus grans èxits i del seu darrer disc amb moments de col·laboració i emotius amb Dani Fernández i Samurai que, aquesta darrera, ens havia coincidit amb The Libertines i no la vàrem poder gaudir com a protagonista.
Era la 1 i encara hi havia ganes de més. Així que vàrem anar a veure com es desembolicava na Belén Aguilera, que vàrem poder veure al Castell de Bellver el passat dimecres, en un ambient que identificam més com el seu. I realment sí que va estar a l’altura de les expectatives: potent, sensual i absorbent. I va deixar al seu públic encantat amb les seves dotes la icona popular que és.
I ara sí, el concert que va elevar aquesta edició al lloc on es mereix estar aquest esdeveniment. The Prodigy ens va deixar bocabadats amb una descàrrega d’energia des del primer segon. Amb l’esperit irreverent i salvatge que els ha convertit en una de les bandes electròniques més importants de les darreres dècades, el duet va convertir l’escenari principal en una autèntica rave multitudinària. Llums, fum, visuals hipnòtics i una bateria que semblava voler rebentar els altaveus.
El Mallorca Live es va transformar durant una hora i mitja en un mar de braços enlaire i gent deixant-se la veu. Pocs concerts aconsegueixen aquesta comunió tan estranya entre el caos i la precisió. I és que, després d’un dia d’anar d’un escenari a l’altre, de decidir entre coincidències impossibles i de sumar quilòmetres amb la cervesa a la mà, The Prodigy va ser aquell consens inesperat: ningú en sortia decebut.
Amb les cames ja cansades i la sensació que les orelles necessitarien unes hores de descans, començàrem el ritual de cada any: desfilar lentament cap a la sortida. Ultraligera haurà de ser en un altre moment. L’edat no perdona. El Mallorca Live ha superat amb nota la seva primera jornada.
Circuït d’aquesta primera jornada:
Els d’aquí: Vënkman
La grata sorpresa: Yes & Maybe
Els més fiesteros: La Plazuela
Els més bailongos: 31FAM
El més pasional: Dani Fernández
Els més clàssics: The Libertines
Els més grans: Viva Suecia
La més estimada: Belén Aguilera
Els millors: The Prodigy
