Bartomeu Castell Pons ha presentat una tesi doctoral a la Universitat de les Illes Balears. L’estudi se centra en com els esdeveniments clau del segle XX es reflecteixen en els còmics de Tintín. L’objectiu de Castell ha estat examinar l’obra d’Hergé des d’una perspectiva històrica, detallant-ne les influències i el context.
La influència del context històric en Tintín
La tesi analitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín en tres etapes històriques diferenciades. La primera fase cobreix el període previ a la Segona Guerra Mundial, entre 1929 i 1939. Aquesta època inclou els àlbums des de Tintín al país dels soviets fins a El ceptre d’Ottokar. En aquesta etapa, Hergé reflecteix esdeveniments sociopolítics que afectaren Europa.
La segona etapa analitza els còmics publicats durant la Segona Guerra Mundial, des de 1940 fins a 1944, amb àlbums com El cranc de les pinces d’or i El temple del Sol. L’autor belga va haver de fer front a la censura imposada durant l’ocupació nazi de Bèlgica, la qual cosa va limitar les seves referències històriques directes.
Finalment, Castell explora l’etapa postbèl·lica, del 1946 al 1983, que inclou els àlbums des de Tintín al país de l’or negre fins a Tintín i l’Art-Alfa, un projecte que Hergé no va acabar. Durant aquests anys, la temàtica es diversifica, abordant problemes globals com el petroli, les tensions internacionals i els nous avenços tecnològics.
El pes de la biografia d’Hergé en l’obra
Un altre aspecte destacat en la investigació és el context personal d’Hergé. Castell examina com els esdeveniments viscuts per l’autor influïren en la creació de l’obra. Durant la Segona Guerra Mundial, Hergé treballava amb fortes restriccions a causa de la censura. Aquesta situació el va portar a idear històries amb menys referències explícites a fets contemporanis.
A més, la tesi assenyala que alguns personatges de la sèrie es basen en figures històriques reals. Aquesta influència reflecteix, segons Castell, una intencionalitat ideològica d’Hergé a través dels personatges i de les situacions que viuen.
La violència i el seu tractament als còmics
Castell també estudia com Hergé tracta la violència en els còmics. Tot i que Tintín es destina a joves, Hergé va afirmar que les seves històries podien llegir-les tant nens com adults. Això ha portat l’investigador a observar el nivell de violència en àlbums com Tintín al Congo, un dels més polèmics en aquest aspecte.
La relació amb la natura i la polèmica
Un altre punt d’anàlisi és la relació del personatge amb la natura. En algunes històries, com a Tintín al Congo, aquesta relació es tracta d’una forma que va generar controvèrsia. Les crítiques es deuen, en part, al tractament d’animals i les implicacions ètiques d’aquestes representacions.
Representació de grups ètnics
La investigació també se centra en com Hergé va representar diferents grups ètnics, especialment en històries com Stoc de coc i Tintín al Congo. Aquestes representacions han estat objecte de debat al llarg del temps per la visió estereotipada de cultures no occidentals que presenten.
El paper dels personatges femenins en la sèrie
La presència de personatges femenins és un altre aspecte analitzat per Castell. L’obra d’Hergé es caracteritza per una notable absència de dones, excepte per alguns personatges com Bianca Castafiore. Aquesta situació ha generat debat sobre la visió del rol de la dona en l’univers de Tintín.
Valors i influències del moviment escolta
La tesi de Castell també aborda els valors que Hergé va atribuir a Tintín, associats al moviment escolta catòlic de Bèlgica. La influència d’aquest moviment en l’educació de l’època es veu reflectida en les accions i l’esperit aventurer del protagonista.
La presència de l’alcoholisme en la sèrie
Finalment, Castell examina la representació de l’alcoholisme a la sèrie, especialment a través del personatge del Capità Haddock. Aquesta inclusió, inusual en còmics per a joves, ha requerit una anàlisi especial dins la investigació.
Amb aquesta tesi, Castell contribueix a la comprensió de com els còmics de Tintín reflecteixen el context històric i social del segle XX. L’estudi aprofundeix en aspectes controvertits de l’obra, aportant una visió documentada de les influències d’Hergé en la seva creació.