El filòleg mallorquí Cosme Aguiló ha publicat Llocs i gent: Toponímia i antroponímia de les illes Balears (Edicions El Gall), un recull de vint articles sobre onomàstica centrats principalment en la toponímia de l’arxipèlag. Més de la meitat dels textos són inèdits i la resta són revisions ampliades d’articles prèviament publicats.
L’obra s’endinsa en l’origen de noms de lloc i, en menor mesura, de noms de persona, amb una perspectiva d’anàlisi que va més enllà del territori balear. L’autor connecta els topònims locals amb altres del domini lingüístic català i, puntualment, de l’àrea occidental de la Mediterrània, cercant vincles etimològics sovint difícils de documentar.
Recerca en toponímia i antroponímia
El llibre Llocs i gent inclou estudis que aborden qüestions etimològiques complexes a partir d’exemples com El Cavall Bernat, Santa Galdana, Macarella, Menubit o Vingostar. L’objectiu no és només resoldre enigmes lingüístics, sinó obrir camins per a futures investigacions.
També s’hi troben textos sobre cognoms, com ara un article dedicat als de les Illes Balears, i d’altres que tracten topònims formats a partir d’antropònims, com So n’Albertí o Ca n’Alcovera. Entre els continguts, s’hi inclou un parlament dedicat a Joan López, estudiós menorquí de la toponímia.
Àmbit territorial i lingüístic ampli
Tot i que el focus principal és la toponímia de les Illes Balears, Aguiló no restringeix l’anàlisi a l’àmbit local. El llibre recull observacions comparatives que connecten topònims balears amb altres del domini lingüístic català i, en alguns casos, amb noms de lloc repartits per tota la conca mediterrània occidental.
Entre els capítols, també hi ha recensions i pròlegs a obres d’altres investigadors en el mateix camp, com Enric Ribes i Marí o Gabriel Bibiloni. El llibre aporta, així, una visió coral i interconnectada de la recerca en onomàstica.
Un autor amb trajectòria consolidada
Cosme Aguiló (Santanyí, 1950) és autor d’una vintena d’obres sobre llengua, cultura i natura. Algunes de les més conegudes són La toponímia de la costa de Llucmajor (1996), De rebus populi mei (2007) o Rondalles i llegendes de Santanyí (2021). La seva recerca combina treball de camp amb anàlisi filològica i coneixement del territori.
En aquesta nova publicació, l’autor manté una actitud oberta a la revisió i a la rectificació, assumint els límits de la documentació disponible i proposant hipòtesis que puguin ser completades per futures investigacions.
Contingut del volum
Els textos estan organitzats per àmbits geogràfics i temàtics. S’hi inclouen capítols com Reptes explicatius i etimològics d’alguns topònims porrerencs, Les Formigues, un topònim amb rèpliques esparses o Peníscola (Muro), un topònim extingit del romanç andalusí. També hi ha una nota sobre es Te Roig (Menorca) i un estudi sobre tres enquestes toponímiques fetes a Alcúdia per Mn. Jaume Serra.
A més dels articles, el volum recull un pròleg i dues recensions, un d’aquests dedicat al llibre Els cognoms de les illes Balears de Gabriel Bibiloni.
Llocs i gent s’afegeix al conjunt d’obres amb què Aguiló ha contribuït a l’estudi de la toponímia i la cultura popular de les Illes Balears, sempre des d’una base filològica i amb una voluntat de preservar i comprendre la memòria lingüística del territori.
