El Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca inaugura aquest divendres 9 de maig l’exposició TRENAR, una mostra centrada en la tècnica del trenat de pell, estretament vinculada a la producció de calçat d’estiu a Mallorca. L’exposició, que es podrà visitar fins al 2 de novembre de 2025, ofereix una mirada cronològica sobre aquesta pràctica artesanal i destaca la seva rellevància dins l’economia local, així com el paper essencial que hi tengueren les dones.
Una recerca sobre una tècnica singular
El projecte parteix d’una recerca que, segons el regidor de Museus d’Inca, Andreu Caballero, ha tengut com a objectiu “posar en valor una tècnica singular que transformà el calçat d’estiu a principis del segle XX”. El trenat permetia donar forma a sabates lleugeres i resistents, i la seva aplicació va anar més enllà del calçat, arribant també a la confecció de bosses, complements i mobiliari.
Empreses com Matrema, Curtrexa, Trenzados Capricornio o Trenzados Ferrer varen tenir un paper clau en aquesta consolidació. Gràcies a la seva activitat, Mallorca es posicionà com un referent estatal i internacional en la producció de trenat de pell. Aquesta activitat, a més, generà un coneixement especialitzat que ara es vol recuperar i fer visible.
Les dones i les ‘rodes’ de trenat
El comissari de l’exposició, Biel Company, posa l’accent en el protagonisme de les dones en aquest sector. “Aquesta exposició és també un reconeixement a totes aquelles dones que, des de pobles com Sant Joan, Maria de la Salut o Algaida, convertiren el trenat en una activitat econòmica fonamental mitjançant el sistema de les ‘rodes’”, explica.
Aquest sistema de treball permetia a les dones elaborar trenats des de casa seva, utilitzant marcs de fusta i cisalles, amb un sistema de producció descentralitzat però organitzat. Posteriorment, aquestes peces eren recollides i transformades per les fàbriques. Es tractava d’un model productiu que combinava l’economia domèstica amb la indústria, tot generant una xarxa productiva que encara avui perdura en la memòria oral.
Evolució tècnica i mecanització
L’exposició proposa un recorregut històric que comença amb els primers usos del trenat en l’àmbit domèstic i artesanal, associats sovint als magatzemistes i curtidors. En aquesta primera etapa, el trenat es feia a mà, amb eines senzilles i telers manuals. Aquesta forma de producció era lenta però molt precisa, i requeria una gran destresa manual.
Als anys setanta, la mecanització transformà el sector. Segons la informació recollida a la mostra, l’arribada d’inventors com Esteban Zovko i Ivan Kadic introduí nous sistemes que automatitzaren gran part del procés, tot incrementant la producció i modificant el funcionament de les empreses. Aquesta etapa marca un punt d’inflexió en la història del trenat i tanca el cicle d’un model que havia funcionat durant dècades.
Patrimoni viu i memòria oral
A més de documents i objectes originals, TRENAR inclou material audiovisual i testimonis que ajuden a contextualitzar la dimensió social d’aquest ofici. Els relats recollits permeten entendre la importància del trenat com a font d’ingressos i com a part de la cultura quotidiana de molts pobles de l’interior de Mallorca.
El comissari assenyala que “encara hi ha moltes històries per contar, però aquesta exposició és un bon punt de partida”. La mostra no només pretén revisar el passat, sinó també posar en relleu els esforços actuals per mantenir viva aquesta tècnica.
Iniciatives actuals: entre la recuperació i la innovació
El recorregut expositiu també dona visibilitat a projectes contemporanis que han reprès el trenat des d’una perspectiva artesanal i local. És el cas de Mastrenat, una iniciativa amb seu a Pollença que treballa per recuperar i divulgar els usos del trenat de pell, així com de fàbriques com Tiamer, a Mancor, que encara avui utilitzen aquesta tècnica en les seves col·leccions.
Aquestes experiències mostren que, malgrat la mecanització i els canvis en el model de producció, el trenat no ha desaparegut. Al contrari, ha sabut adaptar-se a nous contextos i continua formant part del teixit productiu de l’illa.
