Ahir, un 4 de juliol qualsevol, hi havia dues opcions per passar la nit, una de divertida i una altra d’interessant, evidentment vaig optar per l’interessant, que òbviament es va convertir no sé si en divertida, però al manco sí en entretinguda.
Marcel Cranc reformula És
Marcel Cranc va vestir el Teatre Principal d’Inca de sonoritats èpiques, un 4 de juliol qualsevol, va reformar el seu És per dotar-lo d’una força infinita. Va sonar “Diferent” i ja vàrem notar que aquell concert era especial, l’incorporació del Cor de Dones de la UIB va ser el complement perfecte. Explicava a UEP! s’altre dia en Miquel Vicensatre com havia sorgit aquest disc, demanat a un altre ego la seva composició i que havia quedat totalment satisfet.
Cor de Dones i electrònica en simbiosi
Idò Marcel Cranc agafa l’obra d’en Miquel, la regira, la desfa, li dona dues voltes, hi incorpora el Cor de Dones et voilà, ja tenim una altra música, un altre so, un so infinit. Ahir, un 4 de juliol qualsevol, Inca s’omplí de simfonies vocals, el Cor de Dones no fa gorgoritos, replica l’electrònica de Cranc, li fa la competència al baix, teatralitza la música d’en Miquel. Marcel Cranc ho va arriscar tot: maquinària, piano, músics i veus. 35 persones damunt d’un petit escenari, que a fragments sonava a catedral.
Va ser una llàstima que el públic, entusiasmat, no fos tan nombrós com l’acte es mereixia, però teniu una segona oportunitat el 23 d’agost a Llucmajor, no la deixeu escapar.
Música de risc per a aquest estiu
Molta música sona, sonarà, aquest estiu a Mallorca, però hi ha dos cicles que són dues joies a destacar, i molt: La Lluna en Vers i SonsdeNit, cadascun a la seva manera mostra la part menys comercial, la més interessant, la menys coneguda, la de qualitat. I ho fa a llocs poc habituals, a un claustre, a un jardí, a un pati, a una muntanya. Busquen una simbiosi, tal Venon, que faci que oblidis qualsevol prejudici o filtre musical i et vagis submergint en un món d’emocions musicals, cicles que quan aposten pel talent local el situen al mateix nivell que els que venen de fora, no munten escenaris diferents amb horaris escandalosos per poder optar a una subvenció.
En el cas de SonsdeNit hi ha militància, activisme, creença, fe, risc, on a un li fa ganes de sumar, de demanar sense por: què hi ha més enllà de l’abisme? I llançar-se amb la certesa que el resultat serà positiu, reflexiu, desorbitant.
Hi ha moltes oportunitats de passar-ho bé fora dels circuits comercials, basta provar una vegada i enganxa, a partir d’aquí oblida’t de La Bresh, Amaia o Leiva i atreveix-te a descobrir música de qualitat de la que a vegades ni n’has sentit a parlar. Val la pena.
