El barrio de los deseos és la primera novel·la de ficció de Paco Hernández. L’autor, nascut a Lleida el 1977, ha publicat el llibre amb HarperCollins després de més de deu anys treballant en una història que podria haver estat un còmic. El llibre presenta una narració situada en un barri on els desitjos dels seus habitants comencen a fer-se realitat de manera inesperada.
El punt de partida de El barrio de los deseos és la tornada de Juan, un antic amic d’infància de la protagonista, Carol, al barri del qual va marxar fa vint anys. Juan reapareix amb la intenció d’obrir un restaurant. Aquest retorn activa un record compartit per Carol i Juan: un secret que van guardar des que tenien deu anys, relacionat amb La princesa y el Lucero del Alba, un conte de fades que implica la concessió d’un desig màgic.
El text presenta una protagonista que ha patit una gran pèrdua personal i es manté a flotació amb el suport del seu cercle d’amistats: María, Lucas, Félix i Luis. Tot i això, tots ells es troben afrontant problemes propis, i el retorn de Juan provoca un gir en les seves vides. La presència d’aquest personatge coincideix amb un fenomen estrany: alguns veïns del barri veuen com els seus desitjos més íntims es fan realitat.
L’autor utilitza com a eix simbòlic un conte de fades que forma part del passat dels protagonistes. Aquest relat, La princesa y el Lucero del Alba, estableix un paral·lel amb el desenvolupament de la trama, que barreja records d’infància amb elements màgics i transformacions personals.
El llibre incorpora també una introducció en forma de poema, que presenta el barri com un lloc fora del temps i de la realitat, situat “més enllà de les vies”, on “les gents han tornat a somiar” i on els anhels més secrets poden ser escoltats. Aquesta atmosfera envolta l’acció principal del relat, que es desenvolupa a partir de l’impacte d’un fet sobrenatural en una comunitat marcada per les seves històries personals.
El barrio de los deseos marca un canvi en la trajectòria de Paco Hernández. Fins ara, la seva producció s’havia centrat principalment en el còmic i en la divulgació sobre cultura popular. És autor de les obres De profesión, Librera, Rosa y Javier, The Cartoonist i En camino. També ha publicat dos llibres de divulgació sobre el món del còmic: ¿Quién es más fuerte? i ¿Por qué Spiderman es pobre?
La novel·la es va concebre originalment com un projecte de còmic, però l’autor va decidir traslladar-la al format literari. Aquesta decisió s’inscriu en un context creatiu marcat per la seva activitat com a divulgador cultural, especialment centrat en l’anàlisi de còmics, sèries i cinema.
A través dels personatges de Carol, Juan i la resta d’amics, el llibre explora com els records d’infància, els secrets compartits i els desitjos no expressats poden emergir i alterar el present. La història connecta els elements realistes del dia a dia amb la irrupció d’un component màgic, en aquest cas vinculat a un conte que fa de fil conductor i clau narrativa.
La tornada de Juan, el secret compartit amb Carol i l’efecte inesperat sobre la resta del barri obren la porta a una sèrie de successos que posen a prova les relacions entre els personatges. El context veïnal funciona com un espai coral, on la intimitat de cada individu contrasta amb la dimensió col·lectiva dels esdeveniments.
Amb El barrio de los deseos, Paco Hernández s’estrena en la narrativa de ficció amb una proposta que combina misteri, memòria i elements fantàstics. La novel·la s’inscriu dins un imaginari que juga amb la idea de com una història aparentment infantil pot alterar la realitat quotidiana d’un entorn marcat per la rutina i les pèrdues.
