Ahir vàrem ser testimonis d’un dels millors directes del panorama musical espanyol. Per no dir el millor. Des de les 21?h, els assistents vàrem anar situant-nos per tots els racons de la sala principal d’Es Gremi. Entre les cares de la gent no hi havia el nerviosisme natural del qui no sap si la nit complirà les seves expectatives. Si no l’emoció i la felicitat de saber, amb certesa, que venien a gaudir d’un espectacle únic. I, és que, qui coneix Leon Benavente, sap que els seus concerts són inoblidables.
A les 22?h ja no hi cabia una sola ànima més. Sold out per escoltar com sona en viu el nou disc de Leon Benavente: «Nueva sinfonía sobre el caos». I, de manera puntual, comença la màgia i sonen els primers acords de «Tírame/Úsame». Des d’aquest moment fins al final, com sempre i com mai, un sense fi de muntanya russa d’emocions liderades per l’alegria, el goig i el plaer. I, alhora, un sentiment d’eterna gratitud a Abraham, Eduardo, Luís i César per fer-nos sentir partícips de quelcom tan gran. D’una nit èpica que no va decebre ni a l’optimista més irreal de l’auditori.
No sé si té a veure el perfil del públic que va completar l’aforament. Però la visió des de dalt d’un tapet humà vivint el moment i on no hi ha pràcticament cap telèfon mòbil gravant l’espectacle és l’evidència rotunda i definitiva de la capacitat de la banda de capficar-te dins el seu món alternatiu, caòtic i impredictible.
Les més de dues hores de pur espectacle que varen semblar 5 minuts varen estar atapeïdes de grans moments i diversos. Un record a una banda germana que s’ha acomiadat «El comlumpio asesino», una dedicatòria als pobles de la península víctimes de la DANA i, sobretot, bona música carregada d’una energia tan forta que és impossible descriure amb paraules. Varen tocar tot el seu nou disc, deixant clar que el directe eleva encara més la qualitat del seu repertori. Però també ens van delectar amb el que ara ja són grans clàssics que mai passaran de moda com «Ser brigada», «La Ribera», «Estado Provisional», «La piedra que flota», «Gloria» i, com sempre, per tancar «Ayer salí».
Pura vibra, pura emoció, pura capacitat de transmetre sobre un escenari. Els concerts de Leon Benavente s’han de viure. Perquè si vas a un, no voldràs perdre’t mai cap. En el nostre cas, l’emoció era tal al final del concert que no en teníem prou. Així que vàrem acabar la nit al Club Mutante, on Abraham Boba, va estar punxant electrònica tota la nit, per si algú encara no havia esgotat la bateria. I érem molts els que vàrem decidir seguir. Quina nit!
