El dimarts 25 a les 19h, Embat Llibres acollirà la presentació del llibre “Un espia soviètic a Mallorca durant la guerra civil. Memòries de Lev Vassilièvski”, traduït per Gerard Adrover i Anna Malkova. A l’acte hi seran presents l’editor, David Ginard, i els traductors.
El llibre, publicat originalment a Moscou el 1974 per l’agent soviètic Lev Vassilièvski (1903-1979), descriu una missió d’espionatge realitzada la tardor de 1938 a la Mallorca franquista a bord d’un submarí republicà. Aquesta és la primera vegada que es tradueix i edita a l’Estat espanyol, incloent-hi un estudi introductori i anotacions històriques, geogràfiques i lingüístiques. El volum permet una interpretació crítica de les sorprenents informacions proporcionades per l’agent estalinista sobre l’etapa final de la Guerra Civil.
Sobre Lev Vassilièvski
Lev Vassilièvski va néixer a Kursk el 16 d’agost de 1903. El 1927 va ingressar en el Partit Comunista de la Unió Soviètica i va entrar com a agent a l’OGPU, precursor del NKVD. La seva primera destinació fou la frontera turca, i més tard, va exercir a Geòrgia com a agent de contraespionatge sota les ordres de Lavrenti Béria. Als anys trenta, es va formar com a aviador a Tbilisi i va ser destinat a la secció d’aviació de fronteres de Kazakhstan.
La primavera de 1937, Vassilièvski va ser enviat a Espanya, formant part de l’equip del NKVD dirigit per Alexander Orlov, amb activitats a Madrid, Barcelona i València. Amb el nom de Grebetski, era un dels agents “legals” de l’Ambaixada soviètica, especialitzat en la formació d’unitats guerrilleres independents per a operacions especials a la zona franquista. Va tenir un paper destacat en l’assassinat de Trotski, facilitant el passaport a l’agent català Ramon Mercader i traslladant-se el 1940 a Mèxic per reforçar l’atemptat.
El 1945 va retornar a Moscou, continuant en el servei d’espionatge soviètic fins a la mort de Stalin i l’execució de Béria el 1953. Després d’aquestes esdeveniments, fou expulsat de l’agència de seguretat i del PCUS, però no va ser jutjat ni empresonat. Rehabilitat el 1960, es va dedicar a tasques literàries i de traducció fins a la seva mort el setembre de 1979.
Sobre David Ginard
David Ginard és doctor en Història (1997) i professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de les Illes Balears. Especialitzat en la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme, ha publicat una vintena de llibres, com “Heriberto Quiñones i el moviment comunista a Espanya” (2000) i “Les Balears sota el règim franquista” (2002). Ha coordinat volums col·lectius com “Represión política, justicia y reparación. La memoria histórica en perspectiva jurídica” (2008) i “Dona i lluita democràtica al segle XX” (2012). Dirigeix la col·lecció “Quaderns d’Història Contemporània de les Balears” i ha publicat nombrosos articles en revistes d’investigació com “Ayer”, “Hispania” o “Revista de Historiografía”.
Aquest esdeveniment promet ser una oportunitat per aprofundir en la història de l’espionatge soviètic durant la Guerra Civil Espanyola, de la mà d’experts en la matèria.
