El cant de la Sibil·la tornarà a tenir veu masculina enguany a la Seu. Toni López Dezcallar, de 12 anys i membre de l’Escolania dels Vermells de la Catedral de Mallorca, serà l’encarregat d’interpretar aquesta peça la nit del 24 de desembre, durant les Matines de Nadal, a partir de les 23 h. L’acte estarà presidit pel bisbe Sebastià Taltavull i inclourà també el sermó de la Calenda, que pronunciarà Lluís Turell Amer, també de 12 anys i de la mateixa escolania.
Un canvi destacat a la tradició recent
Des de finals dels anys 60, la Seu havia mantingut la pràctica de confiar la interpretació del cant a una nina o dona, fruit dels canvis introduïts arran del Concili Vaticà II (1962-1965), que obrí la participació de les dones a les celebracions religioses. Enguany, però, el Capítol de la Catedral ha optat per triar un membre masculí de l’Escolania dels Vermells, reprenent una tradició anterior que durant segles havia reservat el paper a un nin, un prevere o un canonge.
L’elecció s’ha fet entre els infants de l’Escolania mitjançant un procés de selecció que s’ha desenvolupat durant els darrers mesos. Toni López ha estat el seleccionat per interpretar la Sibil·la, peça declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2010.
Una peça viva dins la litúrgia i la cultura mallorquina
El Cant de la Sibil·la és una escenificació del judici final mitjançant la figura d’una profetessa que, espasa en mà, anuncia els vaticinis apocalíptics atribuïts a la Sibil·la eritrea de l’antiga Grècia. Aquest personatge de l’antiguitat pagana fou assimilat pel cristianisme com a part de les Matines de Nadal. Tot i que el Concili de Trento (1545-1563) va prohibir aquesta i altres pràctiques, l’arrelament popular en permeté la pervivència a Mallorca i l’Alguer. A la Catedral de Mallorca només es documenta una interrupció entre 1572 i 1574.
Actualment, la tradició continua viva als territoris de parla catalana, especialment a Mallorca, on es manté tant a la Seu com a les esglésies de la diòcesi. L’Escolania dels Vermells, coral infantil nascuda al segle XIV, ha estat clau en la recuperació i sosteniment d’aquesta pràctica. L’actual etapa de l’Escolania fa 24 anys que està en actiu.
Context històric i litúrgic
Amb aquesta elecció, el Capítol introdueix un canvi simbòlic dins la tradició moderna del cant a la Seu, que podrà ser interpretat com un retorn parcial a l’origen històric de la peça. A altres esglésies de Mallorca, l’alternança entre infants de diferents gèneres ha estat habitual, però a la Catedral, el cant havia estat exclusivament femení des de fa més de cinquanta anys.
El nou intèrpret i el seu company al sermó formen part d’una generació de joves que creixen dins el marc d’una tradició viva, religiosa i culturalment significativa, que continua adaptant-se als temps sense perdre el vincle amb les arrels històriques.
