Buscando a Rosalía, el nou títol de la col·lecció Libros del Kultrum, planteja un recorregut de no-ficció per les etapes vitals i professionals de l’artista catalana. Els periodistes Yeray S. Iborra i Oriol Rodríguez articulen una crònica basada en testimonis directes i una recerca de camp que s’allunya de la narrativa oficial de la indústria per entendre la transformació d’una jove del Baix Llobregat en una figura global de la música i la moda.
L’obra neix de la necessitat d’omplir un buit bibliogràfic sobre una de les figures més influents de la cultura popular contemporània. Tot i l’exposició mediàtica constant de l’artista, el text d’Iborra i Rodríguez opta per una metodologia de road trip periodístic, visitant els escenaris originals de la seva formació i recollint veus que van viure els seus inicis, molt abans de l’eclosió dels fenòmens El Mal Querer o Motomami.
Una narrativa compartida des del rigor periodístic
L’estructura del llibre es recolza en una llicència narrativa: l’ús d’un narrador omniscient que fusiona les vivències i investigacions de tots dos autors. Aquesta fórmula permet mantenir un pols constant entre la dada biogràfica i el context social. La recerca no s’ha limitat a la recopilació de fets públics, sinó que ha hagut de gestionar les negatives i els silencis que sovint envolten les estructures de gestió de les grans estrelles actuals.
El relat s’endinsa en la infantesa i la joventut de Rosalía a Sant Esteve Sesrovires, analitzant la seva discografia inicial —amb especial atenció al seu debut amb Los Ángeles— i les col·laboracions que van anar perfilant la seva identitat sonora. El text documenta el trànsit d’una artista que, en els seus vint anys, gestionava personalment les seves entrevistes a través de xarxes socials, fins a la seva integració definitiva en l’engranatge de l’entreteniment nord-americà.
Del Baix Llobregat a l’escena internacional
L’anàlisi que proposen els autors permet entendre el personatge de Rosalía no com un producte espontani, sinó com una evolució conscient. Es descriu una etapa on l’estètica de les “bambes blanques de plataforma” i la cultura de la perifèria compartien espai amb una ambició artística rigorosa. Aquesta evolució es fragmenta en el llibre a través de conceptes com “la promesa”, “la veu” o “la santa”, etiquetes que han anat definint la seva percepció pública.
Aquesta investigació aporta llum sobre la complexitat d’una carrera que ha sabut hibridar referents tradicionals amb la modernitat digital. La utilització de testimonis inèdits i propers serveix per contextualitzar el pes de la formació acadèmica i l’entorn geogràfic en la construcció de la seva proposta artística, oferint una visió desmitificadora i analítica de l’ascens de l’artista a l’Olimp cultural actual.
