La UNESCO i el Govern de Zàmbia organitzen els dies 4 i 5 de maig de 2026 a Lusaka la Conferència Global del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa per abordar una caiguda del 10% en la llibertat de premsa a escala mundial registrada des del 2012. Aquest retrocés, segons l’Informe de Tendències Mundials 2022-2025, situa l’erosió de la llibertat d’expressió en nivells comparables als períodes més inestables del segle XX, com les guerres mundials o la Guerra Freda. La trobada, celebrada de forma conjunta amb RightsCon, busca coordinar accions entre periodistes, tecnòlegs i responsables polítics davant un escenari de desinformació creixent i augment del control estatal sobre els mitjans.
Un retrocés equiparable a les grans guerres del segle XX
Les dades de la UNESCO indiquen que el 72% de la població mundial viu actualment sota règims no democràtics, la xifra més alta des de 1978. En els darrers dotze anys, els esforços dels governs per restringir els mitjans de comunicació han augmentat un 48%. Aquesta pressió ha derivat en un increment del 63% de l’autocensura entre els professionals de la informació des del 2012, motivada per l’assetjament, la intimidació judicial i les represàlies econòmiques.
L’estat de la llibertat de premsa es veu agreujat per la impunitat: el 85% dels assassinats de periodistes queden sense resoldre. Durant els darrers tres anys i mig, 310 periodistes han mort de forma violenta en l’exercici de la seva professió. A més, l’any 2024 va tancar amb 361 periodistes empresonats, una xifra propera al màxim històric.
L’impacte de la intel·ligència artificial i la fragilitat econòmica
L’informe destaca la disrupció provocada per les plataformes digitals i la intel·ligència artificial generativa. Actualment, el 40% dels usuaris ja utilitza eines d’IA per crear o modificar continguts, un fet que altera la integritat de la informació i debilita la confiança pública. La crisi de viabilitat econòmica dels mitjans independents és un altre factor crític, amb més del 54% dels ingressos publicitaris globals concentrats en mans d’unes poques plataformes digitals.
Aquesta concentració de poder corporatiu, sumada a polítiques de moderació de continguts canviants, afavoreix la propagació de descursos d’odi i desinformació. Segons les dades aportades, 9 de cada 10 votants en 16 països temen que la manipulació informativa afecti els processos electorals. Com a contrapartida, la UNESCO assenyala el creixement de les subscripcions de pagament i del periodisme d’investigació col·laboratiu com a mecanismes de resiliència.
Gènere i seguretat: el punt de mira sobre les periodistes
La conferència de Lusaka posa un focus específic en les amenaces de gènere. Entre 2022 i setembre de 2025, 24 dones periodistes han estat assassinades. L’assetjament en línia és l’atac més comú contra aquest col·lectiu: un 73% de les dones periodistes afirma haver-ne patit en algun moment de la seva carrera. Tot i que el 41% de les professionals declara haver estat víctima d’assetjament sexual, verbal o físic, només una de cada cinc arriba a denunciar els fets.
L’esdeveniment a Zàmbia té com a objectiu final la redacció de la Crida a l’Acció de Lusaka. Aquest document pretén reforçar els principis de la Declaració de Windhoek de 1991 i establir pautes per a una governança digital basada en els drets humans que protegeixi la llibertat de premsa com un bé públic essencial per a la pau i el desenvolupament sostenible.
