La periodista i escriptora Valeria Vegas torna a Mallorca amb motiu de l’Orgullosament Inca. El motiu no es un acte concret ni una estrena, sinó formar part del passacarrers i reivindicar, en paraules seves, “la part original del moviment”. I, sobretot, retrobar-se amb amics com Pep Noguera o Toni Peña. En aquesta trobada amb UEP! Mallorca, Vegas repassa la seva trajectòria vinculada a figures femenines icòniques i parla a fons del seu darrer treball documental, Súper Sara, disponible a HBO Max, dedicat a la figura de Sara Montiel.

Reivindicar amb presència i memòria

Vegas explica que enguany no hi ha una intervenció concreta per part seva durant l’Orgullasament Inca, però considera important “fer presència, fer pasacarrers, reivindicar”. Recorda que l’esperit del moviment ve de la revolta de Stonewall, el 1969, i considera que, tot i que avui dia el context ha canviat, cal mantenir el caràcter reivindicatiu. “Vivim temps convulsos, on totes les opinions semblen vàlides, però moltes només propaguen odi, ignorància o intolerància.”

També fa referència als vint anys de l’aprovació del matrimoni igualitari a Espanya. Vegas en fa una lectura positiva: “Ens vam avançar com a país. Es va dir que tot s’enfonsaria, però no ha passat res. Les famílies no s’han trencat pel matrimoni homosexual, es trenquen per herències i interessos.”

“M’agrada defensar dones que han estat vinculades a la frivolitat, perquè sovint són les més castigades.”

– Valeria Vegas

De La Veneno a Súper Sara

Vegas s’ha convertit en una veu destacada a l’hora de narrar vides de dones que han marcat la cultura popular espanyola con la de La Veneno i Nadiuska. Ara presenta Súper Sara, tres episodis centrats en Sara Montiel, un dels grans mites del cinema espanyol.

“Montiel ha estat molt poc reivindicada”, lamenta. I posa un exemple: “Mai va rebre el Goya d’Honor, tot i ser la gran estrella de taquilla dels anys 60, una artista d’impacte internacional.” El documental arrenca amb força i mostra tant la seva popularitat com els episodis de maltractament mediàtic, especialment durant els anys 2000. “La televisió es va tornar molt mordàs i democràtica, en el mal sentit. Es tractava tothom igual de malament, des del mite fins al cunyat de no sé qui.”

Mallorca dins la història de Montiel

Una part important del documental està dedicada a l’etapa mallorquina de Montiel. El segon episodi recull imatges gravades a la seva casa de La Bonanova, a Palma, i escenes familiars amb Pepe Tous, i els seus fills. Vegas explica que aquests vídeos casolans, cedits per la família, donen al documental un valor afegit. “No és un reportatge al ús. Les gravacions domèstiques aporten autenticitat i proximitat.”

Els paisatges mallorquins també formen part del relat visual: “El castell de Bellver, la badia, les excursions amb vaixell… Tot això hi és, forma part d’una vida real, no d’un decorat.”

“Si no hi ha una història de fons, una consciència, un relat humà, no hi ha projecte.”

– Valeria Vegas

Treball d’arxiu i passió personal

Valeria Vegas afirma que el procés de documentació ha estat extens. Van rebre unes trenta cintes familiars que es van repartir entre ella i l’equip. “Hi havia molt de material, però millor morir d’excés que de manca.” A més, va voler visionar tot el material per ella mateixa: “No era un encàrrec, era un projecte que jo mateixa havia mogut, perquè Sara Montiel ha marcat la meva vida.”

Aquest enfocament passional és una constant en el seu treball. Vegas no es considera una experta en dones icòniques per decisió estratègica, sinó perquè “són les meves passions”. Reconeix que, després de treballar sobre tres grans figures com La Veneno, Nadiuska i Montiel, això s’ha convertit gairebé en una especialització.

El documental com a espai de reparació

Sobre el valor del documental, Vegas considera que serveix per donar visibilitat a figures que han estat menystingudes. “M’agrada defensar dones que han estat vinculades a la frivolitat, perquè sovint són les més castigades.” Això, diu, no implica una visió romàntica de qualsevol vida: “No totes les vides són interessants per fer-ne una biografia. De vegades em proposen històries que no tenen recorregut. I no totes les vides d’artistes donen una lliçó vital.”

En el cas de Montiel, considera que sí hi havia un relat de fons que anava més enllà de l’entreteniment. “Hi havia consciència, llibertat, transgressió i, sobretot, una manera de viure el seu ofici de manera plena.”

Nous projectes en marxa

Tot i estar immersa encara en la promoció de Súper Sara, Vegas ja prepara un nou llibre. Serà un recull de semblances sobre dones “molt made in Spain i sovint injustament valorades”. El volum està previst per a finals d’any, però no en pot avançar detalls.

També reconeix que li encantaria poder fer un projecte conjunt amb Pep Noguera i Diabéticas Aceleradas. “Ho hem parlat, però aquestes coses es couen a foc lent. No només depèn de les ganes, també de qui posa els diners.” Vegas defensa que Diabéticas mereixen un documental i un tribut a l’altura.

Una mirada crítica des de la cultura popular

Valeria Vegas es defineix com una consumidora de biografies, d’històries de vida. “M’agrada comprar llibres de memòria, veure documentals… Però no tots estan ben narrats. Alguns et fan sentir estafada.” Per això, assegura que posa molt de rigor i passió en tot el que fa. No li val qualsevol cosa. “Si no hi ha una història de fons, una consciència, un relat humà, no hi ha projecte.”

Amb Súper Sara, Valeria ha volgut cobrir un buit que, segons ella, hauria d’haver estat abordat molt abans: “No hauria d’haver vingut jo a fer-ho. Hauria d’haver-se fet fa anys.” Però ho ha fet. I amb això, Sara Montiel té ara, finalment, un retrat audiovisual complet, íntim i profund.