TACA us convida, aquest divendres 17 de desembre a les 19h, a l’inauguració de ‘Veritats passades, amb una nova llum’ de l’artista Lluís Panadès (Mallorca, 1986).
La proposta ret homenatge a Etel Adnan (Beirut, 24 de febrer de 1925 – París, 14 de novembre de 2021). Escriptora, periodista, poeta, pintora i activista. Etel Adnan va obtenir el reconeixement del món de l’art ben avançats els vuitanta, quan per fi va deixar de ser una anomalia mestissa que no encaixava en cap classificació i va passar a ser considerada una representant destacada, de les darreres escoles de l’abstracció. No obstant això, el veritable reconeixement no li va arribar fins aquesta última dècada, després de ser inclosa a la Documenta de 2012. El pensament d’Adnan enunciava la diferència cultural des d’una crítica accessible. Les seves reflexions sobre la influència del colonialisme -i per extensió, de les cadenes de l’orientalisme- estan a l’altura de reconeguts contemporanis.
Lluís Panadès va conèixer l’obra d’Etel Adnan l’any 2016 quan ell estudiava art a La Haya i treballava al museu Voorlinden, on a la col·lecció permanent hi havia obra d’Adnan.
La sèrie de pintures que formen el projecte ‘Veritats passades, amb una nova llum’ de l’artista Lluis Panadès no és una de tantes merescudes mostres de reconeixement pòstum que han sorgit a reu del món les darreres setmanes. Si no un meravellós homenatge desinteressat a Etel Adnan, que Panadès va realitzar el passat 2020 i havia restat inèdit fins ara.
La proposta de Lluís Panadès està formada per una sèrie de pintures de petit format sobre tela que reprodueixen obres d’Etel Adnan. Les pintures de Panadès a més de rendir reconeixement a les obres d’Etel, afegeixen una nova capa als paisatges abstractes i colorits d’aquesta, i ho fan amb una petita variació que encapsula les obres d’Etel dins siluetes del smartphone de Panadès. Obrint les dolces pintures d’Etel a noves lectures contraposades. Un gest que sembla evidenciar la nostra pèrdua d’intimitat enfront de la llum de la sobreexposició del món contemporani. I reclamar la necessitat de promoure l’encontre íntim i pensament lliure que Etel Adnan defensava.
