La frontera entre l’objecte funcional i l’obra d’art és sovint més difusa del que la historiografia clàssica ha volgut admetre. Aquest espai liminal, on la tècnica de l’artesà es troba amb la visió de l’escultora, serà l’eix central de la sessió que protagonitzarà Verónica Mar el pròxim dilluns, 23 de febrer, a la seu de la Fundació Juan March de Palma. Sota el títol Verónica Mar, la esencia de los materiales nobles, l’acte s’emmarca dins el cicle Las artes y los oficios, una proposta que fuig de la simple exhibició per endinsar-se en l’anàlisi dels processos productius que sustenten la creació contemporània.
La resistència del material
La tesi que planteja la sessió no és la de l’artista que imposa la seva voluntat sobre la matèria inerta, sinó la d’un diàleg on el material condiciona el resultat final. Mar desgranarà el seu mètode de treball centrat en l’ús d’elements amb una forta càrrega simbòlica i física: la fusta, el marbre, el bronze i l’acer corten.
En la seva pràctica, l’elecció d’aquests materials no és merament estètica, sinó estructural. L’artista analitzarà com la densitat, la textura i la resistència de cada element determinen no només la forma de la peça, sinó també el seu ús i significat. És en aquest punt on la col·laboració amb artesans especialitzats esdevé crítica; la sessió posarà de relleu com el coneixement tècnic específic —sovint invisible al públic general— és indispensable per materialitzar conceptes abstractes relacionats amb l’equilibri i la puresa formal.
L’escala: de l’arquitectura al cos
Un dels aspectes més interessants de la trajectòria de Mar és la seva capacitat per transitar entre escales dràsticament oposades. La seva producció oscil·la entre el mobiliari de disseny i el que ella denomina “escultures per portar”, traslladant els principis escultòrics a l’àmbit de la joieria o l’ornament corporal.
Aquesta versatilitat planteja una reflexió sobre la funcionalitat de l’art: una peça deixa de ser escultura quan té una utilitat domèstica? O, per contra, l’objecte funcional s’eleva quan es concep des de paràmetres escultòrics? La ponència promet abordar aquestes qüestions, explicant com un mateix llenguatge visual pot adaptar-se tant a la intimitat del cos com a l’espai arquitectònic.
Trajectòria i context
Verónica Mar (Granada, 1979) aporta a la sessió un bagatge format a mig camí entre les Belles Arts i el Disseny d’Interiors, estudis que va cursar a Barcelona. Actualment establerta a Madrid, la seva obra ha aconseguit projecció internacional, amb presència a galeries com Ateliers Courbet a Nova York o la Freeman Gallery a Sydney.
Més enllà de la seva presència al circuit comercial, el seu treball ha estat reconegut en certàmens com el Women in Arts Prize (on va ser finalista) o el Premi Internacional d’Escultura Ciutat de Badajoz. Aquest rerefons avala una veu autoritzada per parlar no només de la inspiració, sinó de la realitat tangible de l’ofici d’escultora en el mercat global actual.
L’acte començarà a les 18.00 hores i l’accés és lliure fins a completar l’aforament. Per a aquelles persones interessades en els processos materials de l’art que no puguin assistir-hi presencialment, la Fundació habilitarà una retransmissió en directe a través del seu canal de YouTube i del Canal March.
