L’editorial ICARIA publica Ellas huyeron de Franco. Voces desde el exilio, una obra de l’antropòloga Marie-José Nadal que recupera la memòria històrica de les dones republicanes que es van veure obligades a abandonar l’Estat espanyol després de la victòria franquista de 1939. El llibre es basteix sobre tres relats de vida de dones obreres nascudes entre 1901 i 1911 —Araceli, Núria i Elena— que van viure i treballar a Barcelona abans de partir cap a l’exili. Aquesta publicació de Ellas huyeron de Franco. Voces desde el exilio documenta una mirada «des de baix» sobre el feixisme, el desarrelament i les formes de resistència no heroica que van permetre sostenir la dignitat en contextos de pèrdua.
Trajectòries marcades pel treball i la militància
Les protagonistes del llibre representen la història de les classes populars i el moviment obrer de la primera meitat del segle XX. Araceli, la mare de l’autora, va començar a treballar en una fàbrica tèxtil als vuit anys; Núria, sindicalista de la CNT, va viure la transició del món rural aragonès a la Barcelona industrial; i Elena, que s’inicià en el treball domèstic, es va formar políticament en centres comunitaris llibertaris. A través dels seus records, l’obra repassa esdeveniments com la Setmana Tràgica de 1909, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i les vagues i ocupacions de fàbriques on les relacions de gènere començaven a evolucionar.
L’experiència de la Retirada i els camps francesos
El text aborda de manera directa la Retirada de 1939 i l’internament en camps de concentració francesos com els de Saint-Cyprien, Argelès-sur-Mer o Gurs. Els relats descriuen l’exili com un procés d’aprenentatge forçat de la condició de refugiada, marcat per la malaltia, la separació familiar i la necessitat d’ocultar l’origen republicà en el nou país d’acollida. Marie-José Nadal utilitza en Ellas huyeron de Franco. Voces desde el exilio testimonis enregistrats entre 1982 i 1984, poc després de la mort de Franco, que subratllen que aquestes dones no van ser subjectes passius ni submutes davant l’opressió.
Una mirada des de l’antropologia social
L’autora, Marie-José Nadal, aporta la seva experiència com a antropòloga i professora universitària per contextualitzar aquestes memòries orals. Nadal, que ha desenvolupat gran part de la seva carrera vinculada a l’estudi de moviments socials i dones indígenes al Mèxic, especialment a la zona de Chiapas, utilitza fotografies i records personals per reconstruir una història sovint silenciada en el relat oficial de l’exili republicà. El llibre inclou un prefaci de l’especialista Geneviève Dreyfus-Armand i s’estableix com un diàleg entre la memòria del segle XX i les realitats contemporànies de desplaçament.
