La vida cultural de Ciutat s’ha vist interrompuda per una acció de protesta sense precedents. Entre els dies 2 i 7 de febrer, el 90% de les galeries d’art de Palma han decidit tancar les seves portes. Aquesta aturada coordinada és el resultat de la indignació d’un col·lectiu que exigeix a l’Executiu espanyol la reducció de l’IVA mitjançant la transposició de la Directiva (UE) 2022/542. Des d’UEP! Mallorca, hem volgut aprofundir en les raons d’aquesta mesura a través del testimoni directe dels seus protagonistes.
Aquí tens la versió actualitzada de la notícia, incorporant la perspectiva institucional i el testimoni de Fran Reus, qui aporta una visió clau sobre la unitat del sector a les Illes i la necessitat de traslladar la protesta a l’àmbit estatal.
«Hem de fer renou a nivell nacional»: Art Palma lidera el tancament unànime de galeries
L’art contemporani a Palma s’ha aturat en sec. Durant la primera setmana de febrer, la pràctica totalitat de les sales de la ciutat han suspès la seva activitat en un acte de protesta sense precedents. El tancament de galeries a Palma és la resposta d’un sector que se sent ignorat pel Ministeri d’Hisenda i que reclama la transposició immediata de la Directiva (UE) 2022/542. Amb aquesta acció coordinada, les galeristes busquen forçar la reducció de l’IVA per a la venda d’obres d’art, un canvi que les situaria en igualtat de condicions amb el mercat europeu. Des d’UEP! Mallorca, analitzem aquesta crisi a través de les veus de les seves protagonistes.
Fran Reus: «A Palma el seguiment és massiu i unànime»
Fran Reus, responsable de la galeria La Bibi + Reus i president de l’associació Art Palma Contemporani, confirma la contundència de la mesura. Segons Reus, l’aturada a la capital balear no té esquerdes: «Es seguiment, almenys a ses galeries de Palma, és massiu, és unànime; la feim i la secundam tots». Per al president de l’associació, la transcendència d’aquesta setmana de persianes abaixades resideix en la seva capacitat de generar pressió fora de l’arxipèlag: «Hem de fer força i renou a nivell nacional perquè se’ns tingui en compte i puguem tenir un tracte just com tenen la resta de galeries d’Europa».
Una reivindicació històrica i el “mite del luxe”
Per a Xavier Fiol, de la Galeria Xavier Fiol, aquesta no és una lluita nova. Recorda que ja l’any 1999, durant la fira Arco, es demanava un IVA del 4%. Fiol denuncia una visió administrativa que considera l’art un bé sumptuari: “Cultura i Hisenda es passen sa pilota des de fa moltíssims d’anys i consideren sa compra d’art com un luxe, cosa que és absolutament falsa perquè tot s’ecosistema cultural dels artistes és bastant precari”.
Aquesta etiqueta de “luxe” llastra la competitivitat internacional. Fiol exposa una realitat punyent: un artista de la seva galeria resulta més econòmic si es compra en una sala alemanya que a la seva pròpia a Palma, un fet que qualifica d'”absurd”.
El contrast amb el model europeu
Frederic Pinya, de la Galeria Pelaires, posa el focus en la distància que separa Espanya de països com Itàlia, que aplica un 5%, França o Alemanya. “Som es país de sa coa, endarrerits en un tema que no només és important socialment sinó també econòmicament”. Pinya subratlla que aquesta pressió fiscal no és només un debat teòric, sinó que afecta directament la supervivència del sector empresarial artístic.
L’engany de la “baixada parcial”
Pep Llabrés, de Pep Llabrés Art Contemporani, aclareix una confusió habitual sobre la reforma de 2017. Tot i que es va anunciar una baixada al 10%, aquesta va ser parcial i només afecta la primera transacció. “Ses galeries mai seran beneficiades d’aquest 10% perquè si jo faig feina amb pintors, ells me facturen a n’es 10 i jo haig de facturar a n’es 21”. Per a Llabrés, aquesta asimetria és insostenible i reclama una baixada total de l’IVA cultural per a tot el procés de venda.
L’impacte en la ciutadania
Més enllà dels números, Bel Font, de la Galeria 6A, destaca l’excepcionalitat d’aquest tancament unitari a tot l’Estat. “És una llàstima haver de tancar. Sa que més perd amb això, a part de noltros, és sa gent que sol visitar exposicions de forma total i absolutament gratuïta”. Font emfatitza que l’actual sistema d’IVA és “exagerat” i sovint es converteix en el factor determinant perquè un client decideixi no adquirir una obra.
En definitiva, el tancament de galeries a Palma no és només un acte de protesta econòmica, sinó una crida a la sensibilitat institucional per protegir un teixit cultural que, en paraules dels seus gestors, es troba en una situació de desavantatge crític respecte a Europa.
