Ara que tot són grans muntatges, festivals multitudinaris, samplers, veus artificials o impostades, és d’agrair poder escoltar bona música, assegut a una llotja del Principal.
Ahir, Leonor Watling i Leo Sidran, acompanyats per The Groovy French Band, varen demostrar que amb un mínim de voluntat i esforç, sense grans bandes, sense floritures, la música surt i sona millor.
Cansat del bombardeig constant d’Aitana, Bad Bunny o Rels B, és molt necessari poder reivindicar que la bona música (diguem-ne antiga) també té el seu lloc, el seu públic, que per cert va omplir el Teatre Principal.
Un disc, un directe i una complicitat
Leo & Leo han publicat un bon disc, ple de bones cançons. El meu dubte era el directe, i vaja, que bé, quin bon directe, quina bona posada en escena. Leo & Leo és un espectacle conversacional, un “compadreo” entre els Leos, i és que aquests són amics (quasi família) des de fa molts d’anys.
Sidran es presenta el primer amb Trying Times i Together With You, a l’espera de la Watling, i aquí comença el diàleg, amb The Art of Conversation, que Sidran ja havia gravat amb Kat Edmonson.
Moments en solitari i homenatges compartits
A partir d’aquí hi ha moments pels dos Leos en solitari i pels dos junts. Un dels moments més íntims, amb només Leo Sidran a l’escenari, és la dedicatòria que fa a una amiga de Mallorca, Natàlia, a la qual canta una cançó composta a Sevilla fa uns anys, on mescla un spanglish impecable amb homenatge inclòs a Pata Negra (Sevillanas, 1999).
El 20N també es va colar al concert. Leonor Watling va agrair al públic la seva presència en una data tan assenyalada, amb tants de debats i tertúlies preparades per al dia.
Un final acústic i sense filtres
La interacció entre Leo & Leo és constant. Arriba el moment del final, i la parella, sense banda, sense micro, només una guitarra, omple el Principal amb un semi unplugged. Després torna a sortir la banda i, ara sí, ja és hora d’acabar.
Enhorabona al Jazz Voyeur Festival per aquest concert digne del 18è aniversari, i també és d’agrair el marc del Teatre Principal: posada en escena i so impecables.
Records personals d’una nit especial
Ahir vaig viure una nit d’emocions personals. La música de Leo & Leo em va recordar les visites que feia al Mussol de Gènova amb na Helena de Còrdova, que just ahir feia també l’aniversari de la seva mort. Al Mussol escoltàvem música, bevíem un te o la primera cervesa.
Ella em va ensenyar com la cara B de la música, de la vida, de la ràdio pot ser molt millor, més disfrutable. Un any més, la festa de la mort d’en Franco va tenir aquest punt d’amargor, de record infinit, de pensaments de tot el que vàrem fer, vàrem parlar i tot el que podria haver passat aquests darrers 30 anys amb tu, estimada Helena. Sempre en el record.
Fotos: Luca Rocchi
