Xavier Fiol, galerista i motor cultural, ens rep a les portes de la primera edició del PHOF – Mallorca PhotoFest. Després d’una dècada de silenci des de la desaparició de Palma Photo, la imatge contemporània torna a prendre els carrers i les institucions de l’illa sota el seu impuls. En aquesta conversa íntima, Fiol reflexiona sobre la fragilitat del mercat de l’art, la necessitat de la mirada crítica en un món saturat d’imatges i el tancament d’un cicle personal que el portarà cap a nous horitzons pedagògics.
El retorn d’un somni: de Palma Photo al PHOF
L’escena artística mallorquina es prepara per a una fita que molts consideraven perduda. Xavier Fiol, amb la serenitat que donen els anys de batalla a la primera línia del galerisme, recorda com va germinar aquesta llavor fa un quart de segle. No és una iniciativa nova, sinó la recuperació d’un esperit que va marcar una època.
“Jo ho he explicat algunes vegades. Quan vàrem fer l’any 2001 Palma Photo, crec que va ser una iniciativa molt bona que acompanyava el que s’estava fent a PhotoEspaña o la Primavera Fotogràfica. Amb l’Enric, que era un expert de València que tenia la galeria Visor, em va dir: ‘Per què no fem una primavera fotogràfica o alguna cosa a Mallorca? Perquè no té cap festival de fotografia’. Vàrem començar des de l’associació, que en aquella època era AIGAB, i ens vàrem ajuntar quatre o cinc galeries que teníem aquest interès a donar veu —imatge en aquest cas— a l’expressió de molts artistes que s’estaven desenvolupant ja no sols a Espanya, sinó a tot el món. L’Escola de Düsseldorf arribava amb molta força i la fotografia començava a tenir molta presència en galeries internacionals, sobretot alemanyes i nord-americanes. Molts grans artistes importantíssims com Jeff Wall, Candida Höfer o Thomas Ruff feien que la fotografia fos un suport ja no sols per a col·leccionistes, sinó també per a museus”.
Malgrat aquell èxit inicial, el projecte va acabar defallint. Fiol ho analitza amb la mirada neta, sense amagar les cicatrius de la gestió cultural: “Vàrem fer una primera tirada el 2001, 2002, 2003… després s’aturà. Es va recuperar el 2008 fins al 2016. Palma Photo es va fer gran, possiblement va morir d’èxit, però no es venia; aquest era el problema. I com que les galeries són negocis, clar… Aquell projecte va caure per falta de finançament públic i per falta d’interès de les galeries, que deien ‘no podem congelar les sales el mes de juny’, que era la temporada alta. Eren dos mesos de fotografia que no es venia. Palma Photo va caure amb tot el meu pesar”.
“Ho hem fet biennal perquè no tenim la pressió de fer-ho cada any, que a lo millor no donaria per a tant, però si pot ser una biennal de fotografia internacional mediterrània em sembla un objectiu molt guapo. Tenim aspiració de pensar en gran. El feedback que estic rebent aquests dies és brutal”.
– Xavier Fiol
La fotografia: la peça difícil de l’engranatge artístic
Per a Xavier Fiol, la fotografia ocupa un lloc singular i complex dins l’espectre de les arts. No és només una qüestió de suport, sinó de concepció i, malauradament, de mercat. El galerista es desfà de l’estigma de la reproducció per defensar la puresa d’aquest llenguatge.
“La fotografia és com una espècie de poesia de les arts visuals perquè és difícilment comercialitzable; és a dir, és més fàcil vendre novel·les o llibres de contingut científic que, a vegades, poesia. En les arts visuals és més fàcil vendre una pintura o una escultura, que estan més acostumades a aquell llenguatge, que la fotografia, que a més és seriada. Això a vegades sempre tira un poc enrere: ‘Quantes n’hi ha d’aquesta? N’hi ha deu? Ah, jo és que vull peça única…’. El mite de la peça única. Però és que la fotografia no s’ha de mirar des d’aquest punt de vista. Les edicions fins a set es consideren peça única perquè a nivell de producció són cares i, si no, seria encara més difícil posar-ho a l’abast del públic”.
Amb el Mallorca PhotoFest (PHOF), el plantejament canvia radicalment per evitar els errors del passat. “Aquest és el punt distint: l’associació ho gestiona, Art Palma Contemporani és l’emprenedora del projecte a través meu i les galeries participen, però realment és una cosa pública, institucional i col·lectiva. Si les fotografies es venen, millor que millor, perquè els artistes han de viure, però la idea ja no és tan comercial. El Mallorca PhotoFest es diferencia en el fet que és més públic i participatiu”.
Una comunió institucional per a una Mallorca visual
El ressorgiment del festival no ha estat un camí solitari. Fiol destaca que s’han alineat els astres polítics i gestors per fer possible que el PHOF s’estengui per tota l’illa, des de les galeries de Palma fins als espais de la part forana.
“S’ha donat la circumstància que hi ha hagut un cert interès per part de les administracions públiques a recuperar coses que podrien ser d’interès per a la ciutat. Que hi hagi una comunió ideològica entre el Consell, Govern i Ajuntament de Palma facilita que als gestors ens escoltin i no hàgim de tocar dues-centes tecles, sinó que potser basta amb deu. Vaig trucar a la Montse Torras l’octubre del 24 i li vaig dir: ‘Montse, emprendries aquesta aventura? No sabem on arribarem, ni si s’apuntarà ningú’. Havíem de convèncer les galeries, cercar el suport institucional perquè s’animessin a veure projectes i involucrar els ajuntaments en els petits o grans espais que hi ha fora de Palma: Sa Quartera, el convent de Pollença, Santanyí, Felanitx, Manacor, Calvià…”.
L’ambició del projecte és clara: convertir Mallorca en un referent mediterrani de la imatge contemporània. “Ho hem fet biennal perquè no tenim la pressió de fer-ho cada any, que a lo millor no donaria per a tant, però si pot ser una biennal de fotografia internacional mediterrània em sembla un objectiu molt guapo. Tenim aspiració de pensar en gran. El feedback que estic rebent aquests dies és brutal”.
Xavier Fiol: “És un projecte intergeneracional, des de Fontcuberta fins al fotògraf local emergent”
L’engany de la imatge i el mestratge de Fontcuberta
En un temps on la intel·ligència artificial i la postveritat dominen les pantalles, Fiol reivindica el festival com un espai de reflexió crítica sobre el que veiem.
“Avui en dia és que tot és imatge; es poden explicar tantes coses i ens poden enganyar tant amb la imatge… Aquesta és la part que a mi més m’interessa d’aquest festival: dir com ens enganyen amb les imatges. Per això, comptar amb algú com en Joan Fontcuberta és clau. Jo ja el vaig convidar al primer Palma Photo, ara farà 25 anys. Aquesta mostra que inaugurem dins el festival tanca com una espècie de cicle a molts nivells personals meus —possiblement és l’última exposició d’aquest espai— i això és interessant professionalment i personal”.
El festival, però, no s’alimenta només de grans noms internacionals. “Volíem dissenyar el projecte perquè els fotògrafs locals es col·loquessin dins els espais institucionals. Hi ha artistassos ja consolidats com Jean Marie del Moral, Pepe Cañabate, Tomeu Coll o Antoni Amengual. I també espai per a la improvisació. Fa dues setmanes vàrem anar a veure Margarito Dela Guetto i ja no teníem lloc per a col·locar-lo, però li vàrem dir ‘farem alguna cosa’. Fa uns dies, ell em va dir: ‘Xavi, vau venir a l’estudi dient-me que tot estava ocupat, però que ja s’obririen portes i finestres… i estan passant coses’. És un projecte intergeneracional, des de Fontcuberta fins al fotògraf local emergent”.
El futur de Xavier Fiol: pedagogia i pensament crític
Després de tres dècades obrint la persiana de la seva galeria, Xavier Fiol es troba en un punt d’inflexió. L’impuls del PHOF sembla ser el colofó d’una etapa i l’inici d’una altra més pausada i reflexiva.
“L’edat et va posant al teu lloc i tens una perspectiva distinta de les coses. Aquest és un treball vocacional, jo gaudesc… la gran sort que he tingut a la vida és obrir la persiana cada dia i no mirar l’hora d’anar-me’n. El que passa és que el físic va aguantant i els darrers anys han estat frenètics des de la pandèmia. Necessit aturar un poc. Estic pensant molt a canviar d’espai i fer una tasca més pedagògica i de més apropament al pensament crític, a la reflexió de l’art o del que està passant des de la galeria”.
Aquest canvi coincidirà amb una data assenyalada per a l’art a les Illes Baleares. “Anunciaré el projecte aviat. La primera exposició que faré serà per celebrar el 30 aniversari de la Nit de l’Art, de la qual m’honra dir que en vaig ser un dels fundadors. L’inaugurarem ja en el nou espai. Però ara no vull donar més detalls, vull que ens centrem en el Mallorca PhotoFest perquè jo no soc l’important”.
